Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Renom i Costa, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 novembre 1880 – 11 març 1931)

Arquitecte. Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907.

Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Fou director de les obres del santuari del Collell.

Féu diverses obres modernistes a Sabadell (casa Arimon) i diversos treballs d’urbanització (plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc).

Germà de Vicenç Renom i Costa  (Sabadell, Vallès Occidental, 17 agost 1881 – 28 desembre 1960)  Arqueòleg. Obtingué diverses peces (com l’important mosaic de Neptú) a excavacions sabadellenques.

Renart i Closes -germans-

Josep i Francesc Renart i Closes eren fills de Francesc Renart.

Francesc Renart i Closes  (Barcelona, vers 1750 – 1823)  Mestre d’obres. Realitzà un plànol de Barcelona que era guardat a l’Arxiu Diocesà. Redactà una descripció del reconstruït teatre de la Santa Creu, de Barcelona, inaugurat en 1788 després de ser destruït l’anterior per un incendi. També projectà l’església parroquial de Santa Maria de Badalona, amb capacitat per a dues mil persones.

Josep Renart i Closes  (Barcelona, 1746 – 1824)  Mestre d’obres. Intervingué a la major part de les obres dependents del ram de Guerra executades a Barcelona els darrers decennis del segle XVIII i primers anys del XIX (com l’ampliació de les Drassanes); féu nombrosos plànols i còpies de plànols d’edificis de la ciutat i també d’altres llocs. És autor -en un castellà ple de catalanismes- d’uns Quincenarios o memòries professionals molt interessants, precedits d’una autobiografia, que es troben manuscrits al Fons Renard de la Biblioteca de Catalunya. Fill seu fou Francesc Renart i Arús.

Renart -arquitectes-

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Família de mestres d’obres i arquitectes.

Iniciada per Francesc Renart (Barcelona, 1723 – 1791)  Mestre d’obres.

Mestre el 1740, fou membre de les companyies que tingueren al seu càrrec nombroses obres públiques (pont del Lledoner, al terme de Cervelló; el camí de Molins de Rei, etc).

Ni ell ni cap dels seus descendents foren autors d’edificis remarcables, però tingueren notable influència en les obres arquitectòniques i urbanístiques de Barcelona.

Amb els seus fills Josep i Francesc Renart i Closes, realitzà les obres del nou convent de Sant Agustí a Barcelona.

Raspall i Mayol, Manuel Joaquim

(Barcelona, 24 maig 1877 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1937)

Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca.

Col·laborà a “La Comarca” i “Diari del Vallès”, de Granollers, amb temes històrics i artístics locals.

La seva obra es pot classificar en tres etapes: 1) Modernisme d’avantguerra (1903-14), a la qual correspon l’illa Raspall de la Garriga. 2) Modernisme de postguerra (1918-25), que comprèn la granja Viader (1925) de Cardedeu, i la casa Mayol (1921?) de la Garriga, i 3) Barroquisme acadèmic (1921-24), amb les cases Rosselló (1924) i Sellarès (1921) de la Garriga, i Bossy (1927) de Granollers.

Ramó, Pere

(Catalunya, segle XIV)

(o Ramon) Arquitecte gòtic.

Entre el 1388 i el 1392 realitzà la volta del segon cos del campanar de l’església de Sant Feliu de Girona, que havia començat Pere Sacoma el 1368, i que probablement fou acabat per Pere de Santjoan.

Quintana i Vidal, Francesc de Paula

(Barcelona, 19 abril 1892 – 28 juny 1966)

Arquitecte. Obtingué el títol professional en 1918.

Participà als projectes de la façana principal de la Tabacalera de Tarragona; projectà l’Institut Antituberculós, al passeig de Sant Joan de Barcelona i col·laborà amb Gaudí a la Sagrada Família, feina que continuà fent després de la mort d’aquell.

Fou professor de l’Escola Massana.

Ha publicat l’estudi El hierro forjado español.

Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme

(Catalunya, 1981 – )

Publicació. Continuació dels “Cuadernos de Arquitectura”, publicació que s’aturà l’any 1977, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom actual i la llengua catalana.

Enllaç web: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme

Pujol i de Barberà, Josep Maria

(Tarragona, 18 abril 1871 – 30 novembre 1949)

Arquitecte. Titulat el 1892 a Barcelona.

Fou arquitecte del ministeri de finances (1893-97) a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova; arquitecte municipal de Tarragona (1897-1939) i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet.

Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924.

Construí l’escorxador (1902), el mercat central (1915), el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva (1931) i la xarxa de clavegueres de Tarragona.

Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins ara. Guanyador, amb l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, del concurs per a l’Orfenat Ribas de Barcelona, hom no li n’encarregà la construcció.

Particularment construí la Cooperativa Obrera Tarraconense (1918), el Col·legi La Salle a Tarragona (1923), el Noviciat de La Salle a Cambrils (1928), la casa mare de les carmelitanes Terciàries (1930), i l’ampliació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla a Tarragona.

Pujades, Antoni

(Reus, Baix Camp, segle XVI – segle XVII)

Mestre de cases.

Projectà la casa de la vila de Reus, la construcció de la qual inicià el 1601. Poc després s’associà amb Antoni Mas i l’any 1603 fou inaugurat part de l’edifici.

Predominantment d’estil renaixentista, la casa de la vila de Reus presenta, però, alguns elements barrocs, que apareixen per primera vegada en l’arquitectura catalana.

Puig i Gairalt, Ramon

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 maig 1886 – Barcelona, 13 setembre 1937)

Arquitecte. Germà d’Antoni. Titulat el 1912.

Viatjà per Europa i fou influït pel corrent simplificador de la nova arquitectura.

Fou arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, on construí les obres més significatives: l’anomenat gratacels de l’Hospitalet (1931-33) i el Grup Escolar Francesc Macià.

També és autor de la casa Pidelaserra, al carrer de Balmes 180, de Barcelona.