(Illes Balears, segle XVII – després 1687)
Arquitecte i decorador. Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de Palma de Mallorca, puix que se’l sap autor del notable ràfec que la corona (1680), caracteritzat per la decoració manierista.
Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles.
(Palma de Mallorca, 1762 – 1807)
Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l’imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l’Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d’aquesta institució (1795).
Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l’Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx.
Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.
(Ènguera, Canal de Navarrés, 4 maig 1757 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 desembre 1816)
Escultor i arquitecte. Estudià amb Josep Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L’any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d’escultura de l’Academia de San Carlos.
Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l’estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola peça, és considerada com una de les millors de l’art universal en el seu gènere.
Com a arquitecte, és el principal representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.
(Alacant, 1697 – segle XVIII)
Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost.
(Alacant, 1698 – 1758)
Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep (I) Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d’Oriola al segle XVIII.
Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l’església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent.
El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l’església parroquial d’Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l’ajuntament d’Alacant.
(País Valencià, segle XVI – 1587)
Arquitecte. Projectà l’església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu Terol, des de l’any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l’església de Sant Joan de Muro d’Alcoi, que no fou acabada fins al 1591.
(Alacant, segle XVII – segle XVIII)
Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII) Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:
(Mallorca, segle XIX)
Arquitecte. Era germà d’Antoni.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear (1872, actualment Banco de España) i autor del Teatre Principal (1857) també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme pal·ladià, que fou ampliada a la fi del segle XIX pels arquitectes Guasp i Canut.
(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)
Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.
En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.
(València, 1962 – 1967)
Revista d’art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes.
Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics.
Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.
Dades dels Països Catalans 