Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Pi-Sunyer i Cuberta, Oriol

(Barcelona, 1930 – )

Antropòleg, arqueòleg i sociòleg. Fill de Carles Pi i Sunyer i germà de Josep. Es formà a la universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic i es doctorà en ciències socials a Harvard.

Especialitzat en antropologia social, fou professor a Amherst, Massachusetts. Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana.

S’ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema: El manteniment de l’entitat ètnica a Catalunya (1971), Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna (1971), El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en una comunitat catalana (1973), Elits i grups no corporatius en el Mediterrani europeu: Una reconsideració del cas català (1974).

Pi i Arimon, Andreu Avel·lí

(Barcelona, 1 març 1793 – 25 desembre 1851)

Historiador i arqueòleg.

S’encarregà d’inventariar i triar els llibres i els documents procedents d’antics monestirs i convents de la província de Barcelona.

És autor de Barcelona antiga i moderna (1854).

Pedrals i Moliné, Artur

(Barcelona, 18 octubre 1842 – 14 gener 1895)

Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista “Memorial Numismático Español”. Col·laborà a a la “Revista de Ciències Històriques” i a diverses publicacions nacionals i estrangeres.

Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d’articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l’Alguer.

Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial.

Pastor i Lluís, Frederic

(Tortosa, Baix Ebre, 31 març 1846 – 19 abril 1923)

Arqueòleg i historiador. Estudià medicina, però no l’exercí.

Fou nomenat arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de la Historia de Madrid (1902), entre altres càrrecs. Col·laborà assíduament a “Las Provincias” de València.

S’especialitzà en treballs monogràfics sobre la ciutat i la rodalia a la premsa local: Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, Refrans i modismes tortosins, El convento de carmelitas de Cardó, Castillos y torres de la comarca i Tortosa histórica.

Publicà també el volum Narraciones tortosinas (1901).

Pascual i Guasch, Ricard

(Barcelona, 1926 – 2004)

Arqueòleg. Ha intervingut en diverses excavacions a Catalunya i s’ha especialitzat en l’estudi de les àmfores.

Ha publicat, entre altres treballs, Centros de producción y difusión geográfica de un tipo de ánfora (1960), Las ánforas de la Plaza del Rey (1963), Un pecio romano en Cabo de Creus (Gerona) (1964), Les àmfores de la necròpoli paleocristiana de Tarragona (1965), El pecio de Gandolfo (Almería) (1968), Las ánforas de Layetania (1976).

Palol i Salellas, Pere de

(Girona, 25 gener 1923 – Barcelona, 4 desembre 2005)

Arqueòleg. Fill de Miquel de Palol i Felip. Format a l’escola de la Universitat de Barcelona, fou nomenat catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Valladolid (1956), d’on passà el 1970 a la de Barcelona com a catedràtic d’arqueologia paleocristiana, especialitat en la qual esdevingué la primera figura internacional.

Realitzà nombroses excavacions, entre les quals cal destacar la necròpolis d’Agullana, el castrum visigòtic del puig Rom a Roses i, fora dels Països Catalans, la ciutat romana de Clunia, a Burgos.

Entre moltes publicacions destaquen: La necrópolis de Agullana, Tarraco hispano-visigoda (1953), Spanienjunst der frühen Mittealters (1965), Arte hispánico de la época visigoda (1967), Arte paleocristiano (1969), etc.

Fou el pare de Miquel de Palol i Muntanyola.

Pallarès i Salvador, Francesca

(Barcelona, 1934 – )

Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Instituto di Studi Liguri de Bordighera.

Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite (1965), Las excavaciones de la plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino (1969), La topografia e le origini di Barcellona romana (1970).

Padró i Parcerisa, Josep

(Barcelona, 1946 – )

Egiptòleg, arqueòleg i historiador. Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975.

La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest (1980-85).

Ha estat professor universitari a Bellaterra, Madrid i Tarragona i després a les universitats de Barcelona i de Lisboa, essent l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana. Des del 2003 fou catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona. Des del 1974 organitza i publica els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà.

Membre del Centre d’Égyptologie François Daumas de la Universitat Paul Valéry de Montpeller i de l’Institut Interuniversitari d’Estudis del Pròxim Orient antic, i fundador i president de la Societat Catalana d’Egiptologia.

Ha excavat a Heracleòpolis Magna (Egipte) i des del 1992 dirigí la Missió Catalano-Egípcia que excava a Oxirinc (Egipte).

Ha publicat nombrosos treballs de recerca i de divulgació, entre els quals hi ha Historia del Egipto faraónico (1996) i Études historio-archéologiques sur Héracleopolis Magna (1999, en col·laboració).

Ollich i Castanyer, Immaculada

(Vic, Osona, 13 novembre 1951 – )

Arqueòloga i medievalista. Deixebla de M. Riu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exercí la docència com a professora titular des del 1984.

La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental.

És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII (1988), L’oppidum ibèric de l’Esquerda (amb col·laboració) (1994) i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-1994 (1998, amb col·laboració).

Oliva i Prat, Miquel

(Girona, 12 agost 1922 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 octubre 1974)

Arqueòleg. Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n’esdevingué director; també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments.

Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments; cal destacar l’excavació del poblat d’Ullastret.

Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la “Revista de Gerona”.