(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.
(Anoia)
Demarcació històrica centrada en el castell d’Òdena, a la conca d’Òdena, que comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous (Igualada en restava exclosa -malgrat pertànyer-hi geogràficament- per tal com era carrer de Barcelona), els cinc primers termes pertanyien a la casa de Cardona, la qual hi tenia un governador.
El 1385 passà a constituir la sots-vegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme.
Fins al segle XVII hi hagué litigis entre el sots-veguer d’Igualada i els senyors jurisdiccionals.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d’Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia).
En fou l’únic titular.