Arxiu d'etiquetes: Andorra

Anyós

2 Respostes

(la Massana, Andorra)

Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.

Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els costals de l’Aldosa i els costals d’Anyós.

La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.

Ansalonga

2 Respostes

(Ordino, Andorra)

Llogaret (1.331 m alt), situat a l’esquerra de la ribera d’Ordino, entre Sornàs i la Cortinada.

Andorra la Vella (Andorra)

52 Respostes

Parròquia i capital del Principat d’Andorra: 30 km2, 1.013 m alt, 22.256 hab (2011)

Una de les set parròquies que formen el país. Situada al peu de la serra d’Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació.

Anomenada per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la Vila) per diferenciar-la del nom de l’estat i remarcar la seva capitalitat.

Poble típic de muntanya, va sofrir les vicissituds de la resta del país i l’any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s’inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.

Enllaç web: Comú – Informació turística

Andorra, solana d’

7 Respostes

(Canillo, Andorra)

Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arieja, a l’esquerra del riu, des del pic Negre d’Envalira fins a prop de la població occitana de l’Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d’esports d’hivern del Pas de la Casa.

Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).

Alta, pala -Andorra-

Deixa un comentari

(Canillo, Andorra)

Pic (2.743 m alt), a la carena que separa les valls de Ransol i de Vall-de-riu.

A l’aiguavés meridional es troba el petit estany de pala Alta, l’emissari del qual desguassa a la Vall-de-riu.

Alins, mas d’

1 Resposta

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Masia i església romànica (Sant Esteve). Antic llogaret amb el nom d’Alins.

Es troba a 1.425 m alt, a l’extrem sud-occidental d’Andorra, sobre el límit amb l’Alt Urgell, a molt poca distància del poble d’Argolell.

Aldosa de la Massana, l’

4 Respostes

(la Massana, Andorra)

Llogaret. Emplaçat a l’esquerra i per damunt de la ribera d’Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials.

A la dreta del riu d’Anyós, aigua avall dels costals d’Anyós, es troben els costals de l’Aldosa.

Aldosa de Canillo, l’

3 Respostes

(Canillo, Andorra)

Llogaret, prop de Ransol. És un grup de cases i cortals situat a la dreta de la Valira.

Aixovall

3 Respostes

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xovall) Llogaret de la parròquia. Situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.

Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall, l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella.

És esmentat ja l’any 1176.

Aixirivall

3 Respostes

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ant: Xirovall i Anxirivall) Llogaret (1.148 m alt) de la parròquia. Situat a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glacio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.

Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall.

Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176.