(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.
(Benasc, Alta Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Depressió (2.460 m alt) i pas de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2.350 m alt).
Uneix la serralada de Purroi (que separa la Vall d’Aran) amb la vall de la Pica (Comenge). Serveix de comunicació entre les terres de les dues comarques.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
Es limitada per la línia de crestes que uneix el tuc de Caranç, el pic Roi i el pic del Pessó (2.894 m alt), al límit amb la vall Fosca) i és centrada pels estanys del Pessó.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret (1.321 m alt), fins el 1968 del municipi de Malpàs, situat a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro.
La serra de Peranera, contrafort meridional d’aquesta muntanya, separa les valls d’Erta i de Peranera.
L’església parroquial (Santa Eulàlia) depèn de la de Sas.
(Vall d’Aran / Alta Ribagorça / Pallars Jussà / Noguera / Segrià)
Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre.
Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià.
La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de Lleida, prop de Corbins.
Té règim nival a la capçalera i pluvionival a la resta del recorregut, on les precipitacions anuals són de 550-800 mm (815 mm al Pont de Suert i 564 mm al Pont de Montanyana). El seu cabal és elevat; a la capçalera, a la presa de Senet, es registra una mínima de 5,2 m3/seg, i a l’estació de Pont de Montanyana es registra un cabal absolut de 24,34 m3/seg, i un de relatiu de 22,75 l/seg/km2, i al pantà de Santa Anna, l’absolut de 31,3 m3/seg.
La irregularitat interanual és escassa; les màximes anuals corresponen a la primavera, coincidint amb el període de fusió de les neus, i hi ha també un màxim secundari de tardor com a conseqüència de les pluges equinoccials; les riuades són poc freqüents, però poden donar-se fins i tot al sector de capçalera (inundacions dels anys 1963 i 1964 a Bono i Senet).
La seva conca és de 2.036 km2 i recull les aigües de nombrosos afluents, entre els quals cal esmentar, per la dreta, la Valira de Castanesa, el Salenques i sobretot el de Queixigar, i, per l’esquerra, la Noguera de Tor.
Les seves aigües són objecte d’un fort aprofitament, superior al de les aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa; hi ha tres grans embassaments: les Escales, Canelles i Santa Anna (dedicat principalment al regadiu), i la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana, que posseeix un embassament mínim, però que té una potència instal·lada de 44.800 kW; en conjunt hi ha instal·lats més de 500.000 kW de potència.
Una part de les aigües són aprofitades també per al regadiu mitjançant una sèrie de canals derivats (com el canal de Pinyana, l’únic important).
La carretera que segueix el seu curs és una important via de comunicació vers la Vall d’Aran, gràcies al túnel de Viella.
(Alta Ribagorça)
Riu pirinenc de la vall de Boí, afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana. És l’artèria principal de l’anomenada vall de Boí.
Neix a uns 2.400 m alt, a la zona lacustre del Comaloforno i tuc de Colomers, separat de la conca del seu col·lector per les muntanyes que culminen al pic de Besiberri (oest) i de la conca de la Noguera Pallaresa pel pic de Colomers i el portarró d’Espot (est), que actuen de divisòria d’aigües.
Corre en direcció nord-est – sud-oest, i drena l’àrea nord-oriental de l’Alta Ribagorça, fins al seu aiguabarreig, aigües amunt del Pont de Suert; el sector inicial transcorre encaixat en el rocam amb un pendent accentuat, que minva a partir de Boí fins a prop de Llesp, on els vessants són molt més suaus.
La seva vall és profundament dissimètrica, ja que els afluents de la dreta tenen escassa importància (barrancs de Comaloforno, de Remangueres, Espiella), mentre que els de l’esquerra són llargs i cabalosos, entre aquests darrers cal esmentar la ribera de Sant Nicolau, que recull els cursos d’Aigüestortes, i la riera de Sant Martí, ambdués de direcció est-oest.
Té règim nival de transició i presenta una irregularitat interanual escassa, un màxim a la primavera-estiu (juny), un mínim tardoral i un marcat estiatge hivernal (gener).
El seu cabal mitjà és, a Llesp, de 8,5 m3/segon.
Notable aprofitament hidroelèctric.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Conca de la vall de Boí, estesa des del pic de les Mussoles (2.876 m alt) i del cap de Reguera (2.802 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles, que alimenta l’estany de les Mussoles (2.344 m alt), afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret de l’antic terme de Malpàs, al vessant septentrional de la Fallada de Malpàs, al sector més baix de la vall de Viu.
Era una antiga granja del monestir de Lavaix.
La seva església és dedicada a sant Llorenç.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís del Pirineu axial, situat entre els pics de Besiberri i el port de Colomers, sobre el port de Caldes, i entre les conques de la Garona i del Segre.
Té 2.830 m alt i destaca per la seva importància hidrogràfica.
Passat el coll de Caldes i les agulles de Mangades, s’arriba pel nord-oest al coll de Montardo (2.781 m alt), d’on arranquen tres serres: la serra de Montardo (2.678 m), la de Saubadies i la de Ribereta.
El circ lacustre de Montardo, entre els de Comaloformo i el de Colomers, és un dels més importants del país, al qual li ha estat atribuït un centenar d’estanys, alguns d’importants, que alimenten la Noguera de Tor.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la vall de Boí.
És dominat al nord pel Montardo, i el seu emissari, que alimenta l’estany de Travessani, és un dels cursos d’aigua que formen la Noguera de Tor.
Dades dels Països Catalans 