(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Ermita, dins l’antic terme de Viu de Llevata, situada a ponent del poble, al coll de Sant Roc (1.440 m alt), que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús.
(Alta Ribagorça)
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong.
A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit), que li donen la seva placidesa característica; en aquest sector aflueixen, per la dreta, els cursos d’aigua que drenen les comes de Contraig i de Sarrader, i per l’esquerra, de Corticelles, Dellui, Morrano, Mussoles i Llacs.
Damunt l’estany de la Llebreta, a l’esquerra del barranc d’Aigüissi, hi ha l’ermita de Sant Nicolau, que dóna nom a la vall; aigua avall d’aquest estany, el riu corre entre el solà de Boí i la serra de Martillac, fins a l’antiga farga de Boí, actual residència (la Farga), on s’uneix al seu col·lector i on hi ha la central hidroelèctrica de Caldes de Boí, que aprofita l’aigua d’aquest riu transportada per una galeria subterrània a pressió des de després d’Aigüestortes.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
(o de Boí) Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.
Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Alineació orogràfica del Prepirineu central.
S’estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l’est).
Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix els 1.887 m d’altitud.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis.
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l’antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antic poble, fins el 1969 pertanyia al terme de Malpàs. És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan (que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert), al límit amb l’antic municipi de Llesp.
L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.
(Benasc, Alta Ribagorça / Viella, Vall d’Aran)
Depressió (2.460 m alt) i pas de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el tuc de Bargàs i el tuc de la Picada (2.350 m alt).
Uneix la serralada de Purroi (que separa la Vall d’Aran) amb la vall de la Pica (Comenge). Serveix de comunicació entre les terres de les dues comarques.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
Es limitada per la línia de crestes que uneix el tuc de Caranç, el pic Roi i el pic del Pessó (2.894 m alt), al límit amb la vall Fosca) i és centrada pels estanys del Pessó.