Arxiu d'etiquetes: Alta Ribagorça

Comaloforno, pic de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Cim (3.303 m alt) culminant del massís de Besiberri, al Pirineu axial, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran, a la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí. Domina Caldes de Boí. Al vessant septentrional presenta una petita gelera.

La primera ascensió tingué lloc el 1882; el 1907 hi fou col·locada una creu de ferro.

Al vessant sud-est s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.

Cóll -Alta Ribagorça-

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.180 m alt) de l’antic municipi de Barruera, en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.

L’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII) amb decoració escultòrica (capitells i un crismó); conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI.

La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida.

Colieto, coma de

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.

Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.

Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.

Castelló de Tor

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble i nucli més important de l’antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.

A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei.

L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Llesp. Fins a la fi de l’antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.

Castellars -Alta Ribagorça-

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

(o Castellars de l’Abadiat Poble (1.237 m alt) de l’antic municipi de Malpàs, a l’esquerra del barranc de Peramea.

La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas.

Casós -poble-

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble de l’antic municipi de Llesp.

Forma un petit enclavament (només el nucli urbà) dins el terme de Vilaller, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Salvador; és en un coster (1.200 m alt), el nord-est de Vilaller.

Cardet

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.193 m alt) de l’antic municipi de Barruera, a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.

La seva església parroquial, romànica (segle XI), és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses.

La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix.

Caldes de Boí

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri.

Les termes són d’origen romà. A l’edat mitjana s’hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al segle XVIII un centre de beneficència.

Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició.

Aigua avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània.

Cabanasses, les

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Antic hostal de l’antic municipi de Barruera i a l’antic terme de Cardet, a l’entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l’estret de les Cabanasses.

Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.

Boí -Alta Ribagorça-

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.

Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.

L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.

Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.