(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.
Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.
El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.
(la Vall de Boi, Alta Ribagorça)
Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km²), incorporat el 1965 a l’actual, a la vall de Boí, a l’esquerra de la Noguera de Tor.
Església romànica de Santa Maria (segle XII), amb campanar quadrat.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l’església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui.
Al segle XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Cim (3.303 m alt) culminant del massís de Besiberri, al Pirineu axial, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran, a la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí. Domina Caldes de Boí. Al vessant septentrional presenta una petita gelera.
La primera ascensió tingué lloc el 1882; el 1907 hi fou col·locada una creu de ferro.
Al vessant sud-est s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.180 m alt) de l’antic municipi de Barruera, en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
L’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII) amb decoració escultòrica (capitells i un crismó); conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI.
La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.
Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble i nucli més important de l’antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Llesp. Fins a la fi de l’antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(o Castellars de l’Abadiat) Poble (1.237 m alt) de l’antic municipi de Malpàs, a l’esquerra del barranc de Peramea.
La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas.
Dades dels Països Catalans 