Arxiu d'etiquetes: Alta Ribagorça

Aigüestortes

2 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Petit pla (1.818 m alt) del poble de Barruera, a la vall de Sant Nicolau, entre els estanys Llong i de la Llebreta, cobert de bosc (pins i avets) i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit.

És un antic lloc emplenat per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano.

Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu Sant Nicolau -i les que procedeixen, canalitzades, de la ribera de Llacs– cap a la central de Caldes de Boí, a través d’una galeria a pressió de 5.746,6 m de longitud.

Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret (parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici).

Adons

3 Respostes

(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Poble. Aturonat a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de la Reclusa d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.

Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata, que comprenia, igual que la seva parròquia (Sant Vicenç), Abella d’Adons i la Beguda d’Adons. El castell d’Adons és citat ja el 961.

Viu, vall de

17 Respostes

(Alta Ribagorça)

Vall de la comarca, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2.546 m alt, a la pica de Cerbi, de 2.742 m, limiten la vall pel nord).

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1.480 m), al nord, i el pla de Corroncui (1.235 m), al sud, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1.325 m alt), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües.

La vall comprèn la major part dels termes de Viu de Llevata i de Malpàs i, a la vall afluent d’Erta, un petit sector del de Benés.

El curs més baix del riuet de Viu, després de l’aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.

Vilaller (Alta Ribagorça)

13 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 59,23 km2, 981 m alt, 547 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana.

Els conreus més estesos són els de farratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d’estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. Àrea comercial del Pont de Suert.

La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l’antigua quadra i actual masia de Cierco.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vall de Boí, la (Alta Ribagorça)

45 Respostes

Municipi de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 219,49 km2, 1.111 m alt, 1.015 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a la zona axial pirinenca. Fins al 1996 el municipi rebé el nom de Barruera. El seu extens terme comprèn la vall de Boí, a més de l’alta vall de la Noguera de Tor, les valls de Sant Nicolau i de Sant Martí, i el circ de Comaloforno entre altres.

Hom ha passat d’una economia basada en el sector primari a una situació en què la font bàsica de riquesa és proporcionada pel turisme. Això ha comportat una reducció de les activitats en la resta dels sectors econòmics. Dins del sector primari, el conreu de la terra no ha estat mai gaire important i tendeix a reduir-se espectacularment. La producció es destina fonamentalment a farratge per al bestiar, i també són per al seu consum les grans extensions de pastures del municipi. La ramaderia és la principal font de riquesa del sector primari i es basa en el bestiar boví (principalment de carn) i oví. Centrals hidroelèctriques sobre la Noguera de Tor.

El valor de l’activitat turística és des de la dècada de 1980-90 molt important, ja que és un enclavament amb característiques pròpies. S’hi destaquen com a factors d’atracció, el balneari de Caldes de Boí, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el seu patrimoni artístic i arquitectònic i les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort, inaugurada l’any 1988 amb una extensió de 260 ha. En consonància amb aquesta multiplicitat d’opcions per al turisme, han proliferat els establiments turístics existents al municipi (hotels, apartaments, refugis, residències-cases de pagès).

Formen part del municipi els pobles de Barruera (capital), Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill-la-vall, Sarais i Taüll.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Sant Climent de Taüll

5 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça, segle XI)

Església romànica. És una de les més importants del grup de la vall de Boí, bastida a partir de mitjan s XI (segurament amb motiu de l’intent dels Erill, senyors de la vall, de crear un nucli monàstic), prop del nucli de Taüll, on hi ha l’església de Santa Maria (entre ambdues hi ha encara la de Sant Martí, conservada en part).

Fou refeta i decorada el 1123, any que la consagrà Ramon Guillem, bisbe de Roda, al qual havia passat per algun temps la jurisdicció religiosa de la vall (des del 1040 era de la mitra d’Urgell).

És un edifici de tipus basilical, de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis, decorats per arcuacions cegues i lesenes, convertides en mitja columna, de tradició llombarda.

La part més notable és el campanar, que s’aixeca a l’angle del mur de migdia, tocant l’absidiola, aïllat del mur, de sis pisos de finestres geminades (triples al tercer pis), ornades amb arcuacions i dents de serra marcant la separació dels tres darrers pisos.

És coberta amb teulades de llicorella i fou restaurada el 1922, any que hom traslladà les famoses pintures murals romàniques centrades per la figura del pantocràtor, que han donat nom al Mestre de Taüll, al Museu d’Art de Catalunya. Han estat fetes unes reproduccions in situ.

Pont de Suert, el (Alta Ribagorça)

83 Respostes

Municipi i capital comarcal de l’Alta Ribagorça (Catalunya): 148,14 km2, 838 m alt, 2.265 hab (2017)

0alta_ribagorcaSituat a l’esquerra de la vall de la Noguera Ribagorçana, comprèn la vall baixa de la Noguera de Tor i la vall de Llevata. El territori és molt accidentat i en gran part improductiu.

La superfície conreada es distribueix entre els prats, el farratge, els cereals i les patates. Ramaderia de bestiar boví i oví. La tradicional indústria alimentària i tèxtil ha desaparegut pràcticament substituïda per la hidroelèctrica, amb la central del Pont de Suert i la d’Escales, i hi estan relacionades la indústria de la construcció, l’extracció de pedra i de plom, la de la fusta, materials per a la construcció i la metal·lúrgica. La proximitat als Pirineus ha beneficiat el sector turístic i del comerç.

pobl_pontsuertLa vila és a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Moderna església parroquial de Santa Maria (1955).

El terme comprèn, a més, els pobles i antics municipis de Llesp, Malpàs i Viu de Llevata, entre altres, i també, els despoblats de Suert i Ventolà, el monestir de Lavaix i l’enclavament de Cellers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut