(Porta, Alta Cerdanya / Meranges, Baixa Cerdanya)
(o puig Pedrós) Serra dels Pirineus axials, al límit dels dos municipis, que culmina al puig de Campcardós (2.914 m alt).
S’uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 6,79 km2, 1.206 m alt, 353 hab (2012)
Situat a la confluència de les valls d’Angostrina i de Brangolí, en un territori muntanyós, accidentat pels vessants de la muntanya de Bell-lloc, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Conreus de prats i farratges, dedicats al bestiar boví (aprofitats per a llet i carn), que és la principal activitat econòmica del terme.
El poble és situat a la confluència dels rius de Brangolí i d’Angostrina, al peu de la muntanya de Bell-lloc, dominat pel castell d’Ur (centre de la baronia d’Ur) i per l’església parroquial de Sant Martí, edifici romànic modificat al segle XVIII, que conserva una gran pica baptismal del segle XII, una Mare de Déu del segle XIV, així com altres elements dels segles XVI i XVIII.
El municipi comprèn també la masia i antic lloc de Florí.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,63 km2, 1.248 m alt, 424 hab (2013)
(fr: Latour-de-Carol) Situat a la vall de Querol, al peu del massís de Pimorent, al límit amb la Baixa Cerdanya, accidentat pel Carlit i drenat pel riu d’Aravó.
Els regatges, derivats en part del canal de Puigcerdà, fan possibles els prats de regadiu per a aprofitament del bestiar boví i oví. La ramaderia és més important que l’agricultura (cereals i patates). És un important centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Àrea comercial de Perpinyà. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l’estació de Tor de Querol, internacional.
El poble s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell de Tor; conserva les restes d’un retaule pintat el segle XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit el segle XVIII.
El municipi comprèn, també, els pobles d’Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.
Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa.
El canal de Callastre, que pren l’aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande.
(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)
Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km2, a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.
L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del segle XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del segle XVII.
Fou annexat a l’actual municipi el 1973. Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d’Oncés.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)
(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.
Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.
El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).
En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.
El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.
(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)
Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.
Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)
(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.
Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.
El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.
El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,81 km2, 1.571 m alt, 265 hab (2013)
(fr: Saint-Pierre-dels-Forcats) Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs.
Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d’estiu i d’hivern (estació d’esquí). Àrea comercial de Perpinyà.
El poble és aturonat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els segles XVII i XVIII.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d’Ovança.
(ant: Vilangolí) Veïnat (1.521 m alt), sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, formant el Reür.
De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena.
La seva església és un petit edifici d’origen romànic.
Dades dels Països Catalans 