Arxiu d'etiquetes: Alta Cerdanya

Targasona (Alta Cerdanya)

4 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)

(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.

Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.

El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).

En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.

Bullosa, la

6 Respostes

(els Angles, Capcir / Angostrina, Alta Cerdanya)

Antic aiguamoll de gran extensió, situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude.

Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses.

Després de la construcció (1902) d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut el gran pantà de la Bullosa.

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 12,81 km2, 1.571 m alt, 265 hab (2013)

(fr: Saint-Pierre-dels-Forcats) Situat al cim de Cambradase, al sud del terme, al sector meridional del pla de la Perxa, la vall del riu Jardó i la conca de la Tet, a l’extrem oriental de la comarca. El terme és muntanyós i hi abunden les pastures i els boscs.

Agricultura, amb conreus a la plana de cereals (sègol, civada, ordi i blat), patates, hortalisses i farratges. Ramaderia bovina, aprofitats per a cria i per a llet, i porcina. Ha adquirit importància el turisme d’estiu i d’hivern (estació d’esquí). Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és aturonat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, de base romànica, que fou ampliada els segles XVII i XVIII.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Sant Pere de Riufred. El terme parroquial, de la jurisdicció de l’abat de Cuixà, comprenia Planès i el Vilar d’Ovança.

Brangolí

5 Respostes

(Enveig, Alta Cerdanya)

(ant: Vilangolí)  Veïnat (1.521 m alt), sota la muntanya de Bell-lloc, a l’esquerra del riu de Brangolí, que neix al massís de Carlit i s’uneix a Ur al riu d’Angostrina, formant el Reür.

De la seva parròquia (Sant Fructuós) depenen Feners i Bena.

La seva església és un petit edifici d’origen romànic.

Bourg-Madame

Deixa un comentari

(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)

Nom donat per l’administració francesa al poble de la Guingueta a partir del 1815, a la caiguda de Napoleó, en honor de Maria Teresa Carlota, duquessa d’Angulema, filla de Lluís XVI, amb motiu de la visita del duc d’Angulema i coincidint amb el trasllat de la capitalitat del municipi d’Ix a la Guingueta.

Sallagosa (Alta Cerdanya)

10 Respostes

Municipi i capital de la comarca de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 11,35 km2, 1.306 m alt, 1.068 hab (2013)

(fr: Saillagouse) Situat a la vall del Segre, al peu del coll Rigat.

Hi té importància l’agricultura; el secà es destina sobretot a cereals i el regadiu a prats per al bestiar. Ramaderia bovina, ovina i equina. Indústria alimentària (conserves d’embotits) i del sector terciari. Hi té lloc un petit mercat. Darrerament ha experimentat un ràpid creixement degut al turisme i als esports d’hivern.

El poble, vora el Segre, té el nucli antic a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Eugènia, d’origen romànic (segle XII, renovada el segle XVIII). Fou capital de la vegueria de Cerdanya.

Dins el seu terme hi ha els pobles de Ro i Vedrinyans i la caseria d’Ans.

Portè (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 49,42 km2, 1.610 m alt, 125 hab (2013)

(fr: Porté Puymorens) Situat a la capçalera de la vall de Querol, dins els Pirineus axials, entre el coll de Pimorent i els pics de Collroig, al límit amb Andorra i el País de Foix. El terme és molt accidentat. La vegetació és distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre amb alguns bedolls.

Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (bestiar oví i boví). Però la principal font d’ingressos del municipi és el sector turístic, afavorit per la proximitat de l’estació d’esports d’hivern de Pimorent (dita de Portè i Pimorent).

El poble és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al nord de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana, que vigilava el pas del coll de Pimorent; l’església parroquial centra el nucli.

El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.

Porta (Alta Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 65,19 km2, 1.510 m alt, 124 hab (2013)

Situat a la vall mitjana de Querol, a les ribes d’aquest riu, afluent de la dreta del Segre, al peu dels pics de Coll-roig. Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó. Al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa. Terreny molt accidentat i ocupat en gran part per pastures.

L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar boví i oví), que condiciona els conreus, la majoria dels quals són dedicats a prats i farratge; hi ha petites extensions de cereals i hortalisses.

El poble és a l’esquerra del riu d’Aravó, en un eixamplament de la vall entre dos engorjats, a la confluència amb la vall glacial de Campcardós.

El terme comprèn, a més, els pobles de Querol i de Cortvassill. El 1860 se separà del municipi de Portè.

Planès (Alta Cerdanya)

8 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 14,24 km2, 1.588 m alt, 54 hab (2013)

(o Planès de la Perxa; fr: Planes)  Situat a l’extrem est del pla de la Perxa, on passa la riera de Planès, a la dreta de la Tet, al peu del circ de Cambrescades. Relleu accidentat, excepte al sector nord del terme, més pla, el bosc ocupa una part molt important del terme.

Població agrícola; s’hi conreen cereals al secà i hortalisses al regadiu. Hi ha prats i farratges. Ramaderia bovina i ovina modestes.

El poble és dividit en diversos nuclis, el principal, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XIII); l’altre nucli és l’anomenat castell de Planès, a l’esquerra de la riera. Té una estació del ferrocarril de la línia turística del tren groc. Pertanyia històricament al Conflent.