(Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf)
Regió natural i històrica, dividida entre les tres comarques, superfície: 1.940,5 km2.
En la divisió provincial, l’Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona.
Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf.
El mercat regional és Vilafranca del Penedès.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Casa i santuari (225 m alt), a l’est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel.
Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV.
(Ordal, Subirats, Alt Penedès, 9 setembre 1813)
Fet d’armes durant la Guerra del Francès.
Entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord.
(Subirats, Alt Penedès)
Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València.
És situat entre les anomenades serres d’Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya).
El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d’Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d’un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l’Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m).
Hom explota pedreres i forns de calç.
(Olèrdola, Alt Penedès)
Conjunt de jaciments (358 m alt) amb ruïnes d’una població preromana, sobre la qual fou bastit l’any 913 un castell, conegut amb el nom de castell de Viladellops, que fou restaurat el 987 pel comte Borrell, i una església dedicada a sant Miquel, d’estil romànic (segle XII), que conserva elements mossàrabs del primitiu temple del 992.
De l’època preromana es conserven les ruïnes de les fortificacions i els graners oberts dins la roca, que es creu que són d’origen grec. S’hi han trobat monedes ibèriques i restes de ceràmica romana.
Hi ha també moltes sepultures antropomòrfiques excavades a les roques i orientades cap a l’est (fet que fa suposar que eren visigòtiques), de difícil datació.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès)
(o l’Almúnia) Poble (193 m alt) i cap del municipi, situat al sud del terme, vora la riera de la Múnia, afluent, per la dreta, del riu de Foix.
(Begues, Baix Llobregat / Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)
Cim (652 m alt) del massís de Garraf, al límit entre els dos municipis.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble (161 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Barcelona a València per l’Ordal, és el nucli més important del terme.
Juntament amb la tradicional activitat agrícola, amb predomini del conreu de la vinya, s’ha desenvolupat una gran activitat industrial.
(Catalunya, segle XVIII)
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
Dades dels Països Catalans 