(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Església romànica, coneguda amb el nom de molí de cal Llopard, situada a la dreta del riu de Foix, vora les Masuques.
Fou possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1168 fou adquirida per la seu de Barcelona.
Era l’antiga parròquia del terme de Castellet, per això el castell de Castellet és conegut també com a castell de Sant Esteve.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Riudebitlles.
(Pontons, Alt Penedès)
Antiga fortificació i possessió, al límit amb el municipi de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt, al sud de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus.
Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1885 – segle XX)
Empresa. Fundada per Manuel Raventós i Domènech, basada en les instal·lacions vinícoles de can Codorniu, i dedicada a l’elaboració de cava.
Fou la firma introductora d’aquesta indústria al Principat; gràcies a la introducció dels ceps americans superà la crisi de la fil·loxera i adquirí una envergadura que la situa actualment al capdamunt de les empreses de cava de l’Alt Penedès i a l’estat espanyol (Codorniu SA).
Ha realitzat la urbanització Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia.
Ultra la pròpia marca, l’empresa controla les de Delapierre i Rondel i absorbeix una gran part del vi produït a la comarca.
Enllaç web: Raventós i Codorniu
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Poble, situat al sud-oest del terme, al llarg de la carretera de Barcelona a València. Església parroquial de Sant Domènec.
La línia del ferrocarril el separa de la riba dreta del riu de Foix.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 – 21 gener 1922)
Setmanari. Començà a publicar-se (1891) amb el títol “Las Cuatro Barras” com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista.
Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d’escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3 de juny de 1900.
En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l’Agrupació Nacionalista i edità 172 números.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Poble, al nord de la vila, vora els límit amb els termes de Sant Llorenç d’Hortons i de Piera (Anoia), sota els alts del Portell, on neix el barranc de Monistrol.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Barri, a la dreta del riu de Foix, aigua avall dels Monjos, vora l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona.
És una zona en expansió degut a l’emplaçament de noves indústries.
(Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)
Veïnat, al sector més meridional del municipi, a la dreta del riu de Foix, davant l’església parroquial de la Bleda, del municipi de Santa Margarida i els Monjos.
(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
Antic casal senyorial (pop: Sant Domingo), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1185, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs.
El 1603 n’era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals, ampliats i renovats al segle XVIII.
Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari.
En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 