Poble (484 m alt), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Poble (484 m alt), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L’església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(Sogorb, Alt Palància, 1978 – )
Museu municipal. Situat en una antiga caserna construïda el 1792.
Disposa d’un destacat fons arqueològic i etnològic.
(Sogorb, Alt Palància, 1915 – )
Museu. Fundat pel bisbe Lluís d’Amigó amb obres recollides per les esglésies del bisbat de Sogorb, fou refet totalment i instal·lat en el claustre superior de la catedral després de la destrucció del 1936. La institució, que s’obrí al públic el 1950, ha passat per diverses èpoques de crisi.
Hi són aplegats objectes artístics procedents de la catedral, de les esglésies del bisbat i de la cartoixa de Vall de Crist. Les obres d’art religiós que segueixen en ús dins la catedral també són considerades col·leccions del museu.
Posseeix un important conjunt de taules gòtiques, dos retaules renaixentistes de Vicent Macip, algunes escultures interessants gòtiques i renaixentistes i una bona col·lecció d’orfebreria. Destaca la sèrie de teixits des del segle XV al XIX.
Cim (1.012 m alt) de la serralada que separa les conques del Palància i del Túria.
Al seu vessant septentrional hi ha el santuari de la Cova Santa.
(Caudiel / Benafer / Pina, Alt Palància)
Contrafort del Sistema Ibèric, al límit amb Aragó. Forma part de la divisòria entre el Millars i el Palància i constitueix l’extrem nord-est de la serra d’Espina, de la qual és el punt culminant (1.405 m alt), dit també puig de Pina o de Santa Bàrbara de Pina, malgrat que, en sentit restrictiu, la serra d’Espina (o de Pina) no el comprèn.
Els altres pics culminants són els d’El Buitre (1.157 m), La Cruz (1.178 m) i El Limbo (1.161 m).
La serra, coberta de pinedes, carrascars i garrigues, s’estén pels tres termes.
Despoblat recent, situat uns 7 km al nord-oest de la vila.
Nom en castellà de la vall d’Almonesir.
Nom castellà de la població de Xèrica.
(Alt Palància / Racó / Serrans)
Alineació (2.020 m alt) del Sistema Ibèric, a la regió sud-est, limitada per les valls dels rius Túria i el Millars, els afluents dels quals han erosionat el terreny, a l’extrem sud-est de la província de Terol, al límit amb la de València.
Constituït per calcàries mesozoiques, fins a formar congostos pregons. Vessants coberts de roures, alzines i pins.
Nom castellà del poble i municipi de Figueres.