(Figueres, Alt Empordà, 1919 – )
(UEF) Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol.
El seu primer equip ha arribat a jugar darrerament la promoció d’ascens a la primera divisió espanyola.
Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes blaves i blanques i pantaló blau.
Enllaç web: Unió Esportiva Figueres
(Peralada, Alt Empordà, 1986 – )
Festival. Creat mitjançant l’Associació Cultural Castell de Peralada.
Ha celebrat cada estiu un festival de música amb especial protagonisme líric dirigit, fins el 1990, per l’agent Carles Caballé.
Dirigit posteriorment per Luis López de Lamadrid, ofereix representacions d’òpera, recitals, concerts i ballet.
El festival, membre de l’European Festivals Association, ha estrenat l’òpera Babel 46, de Xavier Montsalvatge (1995) i el 1996 recuperà l’òpera Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz, en una nova versió de Josep Soler.
Enllaç: Festival Castell de Peralada
Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) (961 m alt), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.
L’edifici, romànic, del segle XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.
Poble, situat entre el poble i el Llobregat d’Empordà.
L’església parroquial de Santa Maria, actualment arruïnada, depenia ja el 1362 de la d’Agullana.
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, en un contrafort de la serra que separa les valls de la Muga i del Manol.
L’església parroquial de Santa Maria de l’Estela, romànica, actualment en estat d’abandonament, sembla que correspon a una antiga dependència del monestir d’Arles, consagrada el 957.
Depengué, des del segle XII, del monestir de Lledó.
Poble, a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual (Sant Llorenç) fou bastida en 1790-1804.
El poble, que depenia, el segle XIV, de la canònica de Lledó, formava part, el 1698, de la batllia de Navata.
(o Esculapi d’Empúries) Veure> Asclepi d’Empúries (estàtua grega).
(Boadella i les Escaules, Alt Empordà)
Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins.
L’església parroquial, dedicada a Sant Martí de les Escaules, és esmentada el 1002; l’actual edifici és romànic (segle XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall.
Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops.
El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d’indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.
Poble (131 m alt), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Alguema. L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093.
Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Amb Vilajoan formà al segle XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan).
Recentment hom hi ha trobat restes de materials del segle III aC.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga.
Aprofitant terres dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d’un amarrador propi.
Disposa de port i aeroport esportius.
Dades dels Països Catalans 