Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Museu de l’Empordà

(Figueres, Alt Empordà, 7 desembre 1946 – )

Museu d’art, arqueologia i història de la ciutat. Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat.

En destaca la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX.

Fou creat per un acord municipal i inaugurat el 1947. L’any 1970 es reinstal·là en un edifici propi, creat de nova planta.

Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès.

Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori.

Es gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà.

Enllaç: Museu de l’Empordà

Museu Dalí *

(Figueres, Alt Empordà)

Veure> Teatre-Museu Dalí (institució cultural, 1974- ).

Mugueta, la

(Alt Empordà)

Antic braç de la Muga que des de Castelló d’Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al nord de l’actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l’estany de Castelló.

Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent.

Muga, la

(Vallespir / Alt Empordà)

Riu pirinenc (65 km), que neix al pla de la Muga, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l’Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest – sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses.

Els principals afluents per l’esquerra són l’Arnera i el Llobregat d’Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol.

Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d’agost.

A la plana al·luvial s’aprofita per al regatge i per a la producció d’energia elèctrica (pantà de Boadella).

Mont-roig, batalla de -1794-

(Darnius, Alt Empordà, del setembre al novembre 1794)

Conjunt d’accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran.

Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d’acció a les altures de Mont-roig.

Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.

Mont-roig -Alt Empordà-

(Darnius, Alt Empordà)

Veïnat, centrat per les ruïnes del castell de Mont-roig, situat al vessant occidental del Mont-roig (301 m alt), a l’interfluvi del Ricardell i el Llobregat d’Empordà.

El castell, esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, pertangué a la baronia, després comtat, de Darnius.

Prop seu hi tingué lloc, el 1794, la batalla de Mont-roig.

Montnegre, el -Alt Empordà/Vallespir-

(Alt Empordà / Vallespir)

Cim (1.425 m alt) de la serra que separa les valls de la Muga i del Tec, entre el pla del Castell i el pla de la Muga, dins territori del Vallespir, al límit dels municipis de la Menera i de Serrallonga.

Montjoi

(Roses, Alt Empordà)

Despoblat, dividit en els nuclis de Montjoi de Dalt i Montjoi de Baix, situat a la península del cap de Creus, prop de la cala Montjoi, al fons de la badia oberta entre la punta Falconera i el cap de Norfeu.

Hi ha una ciutat de vacances.

Montgrí, el

(Alt Empordà / Baix Empordà)

Massís calcari entre les dues comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, entre el riu Ter i la costa, i separa la plana d’inundació de la Muga i el Fluvià de la que formen el Ter i la Daró; a més, és prolonga fins a les illes Medes.

Forma un relleu aïllat enmig de la depressió empordanesa, i és considerat generalment com a punt de referència per a la divisió de les dues comarques empordaneses.

Està constituït per calcàries cretàcies, materials que determinen un litoral amb formes esquerpes i descarnades, molt peculiar dintre el conjunt de la Costa Brava, amb penya-segats que arriben als 100 m i roques foradades, coves, etc., de manera que interromp les costes baixes del golf de Roses (al nord) i de les platges de Pals (al sud).

El pic més alt és el puig del Castell, amb 309 m.

Hi predominen els pins, arbres que s’adapten bé a la serra que ha envaït els colls i els peus del massís.

Montgó, el -l’Empordà-

(l’Escala, Alt Empordà / Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Promontori (96 m alt), al límit entre els dos termes. Tanca pel nord la cala Montgó.

Hom hi bastí una torre de defensa.