(Albanyà, Alt Empordà)
Poble de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), en vies de despoblament, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.
El centra l’antiga parròquia de Sant Julià de Ribelles, consagrada el 947; és un petit edifici, romànic (segle XI), citat en documents antics com a Sant Julià de Brema o de Prunera. Fou posteriorment sufragània de la parròquia d’Oix.
(Roses, Alt Empordà)
Antiga ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsòl de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega.
El nom de la ciutat, el seu emblema (la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren) i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis. Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occidental mediterrani, abans de l’hegemonia dels foceus, són molt mal conegudes i no són documentades, per ara, arqueològicament. Tampoc a Roses, on les excavacions de la ciutadella no han donat vestigis anteriors als segles V-IV aC, mentre que la fundació ròdia, caldria situar-la al segle VII.
Tampoc no és gaire coneguda l’evolució històrica de la ciutat, que des del 600 aC quedava dins l’àrea massaliota-emporitana i, per tant, focea. Malgrat tot, degué tenir un bon moment durant el segle IV, com demostra la puixança de la seva seca, que encunyà dracmes, que tingueren expansió sobretot cap al nord, i també en el segle III, segons es desprèn de les excavacions sistemàtiques dutes a terme des de l’any 1978 i que han posat de manifest l’existència d’un taller de ceràmica de vernís negre que exportà les seves produccions per la Mediterrània occidental. Després sembla que decaigué i fou dominada per Empúries.
La tradició recollida per Estrabó (segle I aC) ja vacil·la entre la fundació pels rodis o pels emporitans i diu que esdevingué possessió dels massaliotes, és a dir, del món foceu occidental. És probable que dins l’espai del golf de Roses no hi hagués lloc per a dues ciutats gregues rivals.
Quan arribaren els romans (218 aC) a Empúries, Roses no és esmentada, ni sembla que fos un nucli urbà destacat durant l’Alt Imperi. Una inscripció trobada a Cartago cita una Rhode amb categoria de municipi romà, i hom ha suposat que es refereix a la Rhode catalana, però no és segur.
En tot cas, és significatiu que, quan, després de la crisi del segle III aC, Empúries decaigué moltíssim, l’arqueologia mostra Rhode com un centre urbà amb vida.
Les darreres excavacions han localitzat una factoria de salaons de peix, que estigué en activitat durant els segles IV i V dC. El darrer testimoni de la ciutat antiga són algunes encunyacions monetàries d’època visigòtica.
(la Jonquera, Alt Empordà)
Antic poble, centrat pel castell de Requesens (511 m alt), situat al vessant sud del puig Neulós.
Construït a mitjan segle XI, fou inicialment propietat dels comtes del Rosselló, bé que es trobava situat a la frontera amb el comtat d’Empúries. Des del 1075 la propietat del castell fou compartida pels dos comtats, fins que passà definitivament al d’Empúries. El 1418 fou adquirit pels vescomtes de Rocabertí, però progressivament anà perdent la seva importància.
L’edifici fou objecte, al segle XIX, d’una àmplia però poc acurada restauració.
Situat vora el castell, el santuari de Requesens tingué una considerable importància entre els segles XVII i XIX.
(Colera / Llançà, Alt Empordà)
Cap del sector septentrional de la Costa Brava, al límit entre els dos termes, que separa la badia de cap Ras, al nord, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala de Canyelles, al sud.
(Banyuls de la Marenda / Cervera de la Marenda, Rosselló / Portbou, Alt Empordà)
Antiga torre de la serra de l’Albera, construïda al cim del puig de Querroig (670 m alt), termenal dels tres municipis.
(Cabanelles, Alt Empordà)
Poble, al sector meridional del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al segle X.
Dins el seu terme hi havia l’antiga cel·la de Sant Romà de Casamor. La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó.
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palau de Santa Eulàlia.
(Peralada, Alt Empordà)
Llogaret, al nord del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig.
(Alt Empordà / Vallespir)
Veure> coll de Panissars.
(Albanyà, Alt Empordà)
Antic terme i parròquia (Sant Vicenç de Principi) de l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa), al vessant septentrional del puig de Bassegoda.
Resta la masia de can Principi de Ribelles, al nord de les ruïnes de l’església, separada del coll de Principi pel torrent de Principi, afluent del Llierca.
Dades dels Països Catalans 