Arxiu d'etiquetes: Alt Àneu

Àrreu -Pallars Sobirà-

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.

L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).

Ares, les -Pallars Sobirà-

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.

Alós d’Àneu

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o d’Isil, o de Gil)  Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.

L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.

Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.

Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.

Airoto

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.

Agudes, serra de les

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.

El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.

Alt Àneu (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà: 217,76 km2, 1.076 m alt, 402 hab (2016)

0pallars_sobiraEstès a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àneu, a les ribes del riu de la Bonaigua i al vessant llevantí del port de la Bonaigua.

Les principals fonts de riquesa són l’explotació de pastures i boscos, que ha permès el desenvolupament de la ramaderia local d’ovins i bovins. Hi ha importants activitats relacionades amb el turisme.

La capital del terme municipal recau en el poble de València d’Àneu, al qual es van unir el 1970 els de GilSon i Sorpe, formant el nou municipi.

Al terme hi ha un nombre considerable d’esglésies romàniques, amb importants pintures murals, com les de l’església de Sant Pere, de Sorpe, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques