Nucli fortificat d’Àreu, mig quilòmetre al nord del poble.
Força d’Àreu, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alins
Força d’Araós, la
Despoblat i antic castell, proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.
Fons, estany
Estany, al sud del massís de la pica d’Estats, a la vall Ferrera, l’emissari del qual, és afluent, per l’esquerra, del barranc de Sotllo.
Entravessada, roca
Cim (2.927 m alt) de la zona axial pirinenca, el més alt del grup del circ de Baiau.
Besan
Despoblat (1.160 m alt), a l’antic terme d’Ainet de Besan, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt).
Hi han estat identificades restes d’una església pre-romànica.
Baiau, coma de
Coma de la vall Ferrera, drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Pastures d’estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau).
Damunt la coma s’alça el pic de Baiau (2.879 m).
Baborte, coma de
Coma de la vall Ferrera, al peu del pic de Baborte (2.938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2.340 m) i d’altres de més petits.
Ausinsi, roc d’
(Alins / Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.553 m alt) de la serra que separa la vall de Cardós de la vall Ferrera, entre els dos municipis.
Àreu
Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).
De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.
A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.
Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Araós
Poble (913 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera. És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan.
La seva església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica, és esmentada ja el 839.
Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.
Dades dels Països Catalans 