Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud.
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.
Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).
De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.
A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.
Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Poble (913 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera. És el primer poble d’entrada a la vall Ferrera; pertangué des de mitjan segle XIX fins al 1927 al municipi d’Ainet de Besan.
La seva església parroquial de Sant Esteve, pre-romànica, és esmentada ja el 839.
Fins al segle XVI, el poble es trobà dividit en dos sectors: la força, emmurallada (enderrocada pels gascons el 1513), i la vila, foramurs.
Coma de la vall Ferrera, al nord de Monteixo, és la capçalera del barranc d’Aixeus, emissari dels estanys d’Aixeus, que desguassa, per l’esquerra, a la Noguera de Vallferrera.
Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d’Urgell.
Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d’Araós, conegut també amb el nom d’Ainet de Vallferrera.
Vall dels Pirineus axials, solcada per la Noguera de Vallferrera, separada de la vall de Cardós per la serra de Costuix, i de la de Tor, per la serra de Monteixo. Els rius corresponents a les dues valls formen la Noguera de Cardós.
La capçalera està formada per una sèrie de comes i limitada per un conjunt de crestes, entre les quals destaca la pica d’Estats. És estreta, a conseqüència del fet que l’acció glacial no hi fou gaire intensa, excavant només les dues petites cubetes d’Àreu i d’Alins.
L’explotació dels meners ferrífers -al qual al·ludeix el seu nom-, ja testimoniada al segle IX i abandonada en l’actualitat, va arribar a una producció de 9.000 quintars de ferro anuals i amb un total de 8 fargues.
L’economia actual es basa en l’explotació forestal i en la ramaderia per a la producció de llet. El principal nucli és Alins.
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 183,19 km2, 1.048 m alt, 287 hab (2016)
Comprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades per la Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d’avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals.
La ramaderia té una gran importància econòmica. El turisme és l’altra gran font d’ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d’Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall.
El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Norís, Àreu, Ainet de Besan i Araós.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 