Arxiu d'etiquetes: Algaida

Sant Honorat -Mallorca-

1 Resposta

(Algaida, Mallorca Pla)

Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional.

Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica. Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans.

El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del segle XIX. El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors. El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades.

Salvà i Munar, Miquel

2 Respostes

(Algaida, Mallorca, 4 novembre 1792 – Palma de Mallorca, 5 novembre 1873)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Jaume. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la “Gaceta”, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d’Osuna i de la reina Isabel II de Borbó. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca.

És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d’altres.

Salvà i Munar, Jaume

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 13 desembre 1793 – Madrid, 17 octubre 1855)

Metge. Germà del bisbe Miquel. Fou catedràtic i primer director del Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Pamplona (1829), on publicà un periòdic mensual de medicina (1830) en el qual col·laboraren nombrosos metges mallorquins i catalans. Fou catedràtic a Madrid.

Deixà inèdites nombroses obres professionals i publicà alguns discursos.

Randa, massís de

8 Respostes

(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.

Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.

La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.

Randa, Escola de

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, segle XIV – segle XIX)

Estudi lul·lià. Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cel·la contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa (posteriorment dit de Cura), al cim del puig de Randa, després del fracàs de la fundació de Miramar.

En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà (1449-60).

El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar els seus béns per a restaurar l’estudi lul·lià de Randa, que havia de dirigir Mario dei’Pasci; tanmateix el 1485 residiren temporalment al puig de Randa, Pere Daguí i els seus deixebles, a causa dels disturbis de ciutat.

Fins el 1826 s’hi mantingué encara un escola de llatinitat.

Randa

4 Respostes

(Algaida, Mallorca Pla)

Poble, al sud del terme, al vessant septentrional del puig de Randa.

Era una alqueria d’origen islàmic que, per parcel·lació, donà lloc a l’actual agrupament, testimoniat ja el segle XV (el 1595 tenia 12 cases).

L’església (Sant Ramon Llull) fou construïda en 1765-69 (després d’un intent frustrat en 1699-1702) i erigida en parròquia (Santa Maria) el 1913.

Galdent, puig de

2 Respostes

(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis.

És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi.

Hi ha explotacions de pedra calcària.

Ferrutxelles, font de

Deixa un comentari

(Algaida, Mallorca Pla)

Font que neix a son Reus de Randa i abasta d’aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II de Mallorca.

Cura -Mallorca-

5 Respostes

(Algaida, Mallorca Pla)

Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, al límit amb el terme de Llucmajor.

En aquest indret Ramon Llull féu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià (la Mare de Déu de Randa) amb una cel·la adjunta, nucli d’un estudi lul·lià (escola de Randa), que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat.

El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual. Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins.

Els terciaris regulars franciscans se’n feren càrrec el 1913 i hi instal·laren el noviciat de la província mallorquina. El 1955 la imatge fou coronada pontificalment.

Company, Joan

Deixa un comentari

(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)

Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.

Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.