(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 19 novembre 1713 – Roma, Itàlia, 30 juliol 1761)
Escultor. Fill de Manuel Vergara. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L’anomenaven el romà.
És autor d’escultures notables, com la de sant Pere d’Alcàntera de Xúquer.
(l’Alcúdia de Carlet, Ribera Alta)
Barri, al nord de la vila, a l’encreuament de les carreteres de València a Xàtiva i de Carlet a Alzira.
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 1942 – )
Pintor. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964 presentà Trilogia monoteista.
Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971 exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. Després ha presentat Trama i ordit (1978), Deu imatges de les Germanies (1978).
Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes i més tard s’ha orientat cap al llibre infantil i juvenil: Sóc el foc (1980), El pardalet sabut i el rei descregut (1982), Tirant lo Blanc (1989), etc, gènere en el qual ha estat guardonat amb diversos premis.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 23,77 km2, 38 m alt, 11.615 hab (2014)
(oficial: l’Alcúdia) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer i dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar: el primitiu terme, situat a banda i banda del riu Magre i estés fins als primers contraforts de la serra de Tous; i l’altre, més petit, al sud, que correspon a l’antic terme de Montortal.
El regadiu (tarongers, hortalisses i fruiters), alimentat per la sèquia reial del Xúquer, la ramaderia i la indústria de congelats, maquinària i mobles, constitueixen l’oferta econòmica del municipi, que ha incrementat constantment la seva població durant el segle XX.
La vila és a l’esquerra de la sèquia reial del Xúquer; l’actual església parroquial de Sant Andreu, acabada el 1780, és d’estil neoclàssic i de grans dimensions. Al segle XVII fou creat el comtat de l’Alcúdia. Al nord de la vila hi ha el barri del Serrallo.
Enllaç web: Ajuntament
(Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany.
A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d’Íxer fou concedit el comtat el 1645. El segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana.
El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d’Albalat i Segart, ministre de Ferran VII de Borbó. Els seus descendents encara el conserven.
Dades dels Països Catalans 