Arxiu d'etiquetes: Alcoià (geo)

Vinalopó, el -riu-

42 Respostes

(País Valencià)

Riu que neix a la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l’oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l’albufera d’Elx, a la badia de Santa Pola.

Al curs alt recorre el sector nord-oest de l’Alcoià, i havent passat entre les serres d’Onil i de Beneixama, s’introdueix a la comarca de l’Alt Vinalopó; al curs mitjà s’escola al peu de les muntanyes de l’Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó.

Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l’estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s’hagués construït un canal artificial de l’Alcorà fins al mar.

Forma una ampla vall, amb alta densitat de població i nuclis propers industrialitzats, que contrasten amb l’aridesa del paisatge. El seu curs, fàcilment penetrable, i que enllaça les terres de Villena, Elda i Novelda amb Elx, dóna unitat a la seva vall, i és una important via de comunicacions des de la Manxa cap al Mediterrani.

Verd, riu -Alcoià/Alacantí-

6 Respostes

(Alcoià / Alacantí)

(o riu Montnegre o de Castalla)  Curs d’aigua de la xarxa mediterrània que neix a la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra d’Onil, i recorre la foia de Xixona, on hi ha el pantà de Tibi -el més antic d’Europa- i on rep per l’esquerra les rambles Gavarrera i de la Torre. La conca baixa s’introdueix a l’Alacantí, fins a desembocar, gairebé sec, formant un delta arrodonit, prop de Mutxamel.

És de règim pluvial mediterrani, amb màxims a la primavera i sobretot a la tardor, i estiatges molt forts a l’estiu. Té una conca de 440 km2 i el cabal és escàs. L’aigua és aprofitada per al regadiu. El sistema de distribució de l’aigua derivada del pantà de Tibi és un dels més complexos d’Espanya.

Ull del Moro, serra de l’

2 Respostes

(Alcoià / Comtat)

Alineació muntanyosa (1.050 m alt), al límit de les dues comarques, que domina pel sud-est la ciutat i la foia d’Alcoi.

Sant Cristòfol, serra de

4 Respostes

(Alcoià / Alt Vinalopó)

Alineació muntanyosa (758 m alt), que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt), s’estén entre la ciutat de Villena i la vall de Biar, paral·lela al curs més alt del Vinalopó.

Frainos, riu de

7 Respostes

(Comtat / Marina Baixa / Alcoià)

(o riu de Penàguila)  Afluent dretà del riu d’Alcoi, que neix al port de Confrides, passà pels termes de Penàguila i Benilloba i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina.

Rep, per la dreta, el barranc de Seta.

Cint, barranc del -Alcoià-

Deixa un comentari

(Alcoià)

(o del Cinc)  Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola i conflueix amb el riu d’Alcoi dins la ciutat d’Alcoi.

Castalla, foia de

26 Respostes

(Alcoià)

Vall formada per una cubeta sinclinal del terciari de forma triangulada i d’una altitud de gairebé 700 m, està emmarcada per altres muntanyes del sistema Subbètic valencià i és recorreguda pel curs alt del riu Montnegre (anomenat també riu Verd i riu de Castalla).

Al nord la tanquen les serres de Biscoi, del Reconco (1.206 m) i del Carrascar d’Alcoi (1.352 m); a l’oest, les serres de les Fontanelles i de l’Arguenya (1.229 m), que enllaça al sud amb la serra de Castalla, i a l’est, la Carrasqueta i altres serres fan de partió amb la foia de Xixona, ja dins l’Alacantí.

La vegetació és de pins i de matolls, amb escassetat de prats. En el secà es cultiven oliveres, vinya, ametllers i blat. Hi ha petites àrees de regadiu, amb hortalisses i pomeres. La principal activitat és la indústria de joguines, la més important de la Península; destaquen les joguines mecàniques d’Ibi i les nines d’Onil.

Les activitats comercials graviten sobre l’àrea comercial d’Alacant, però Ibi i Onil es relacionen també amb la d’Alcoi. El municipi de Castalla és el mercat tradicional de la zona, però Ibi n’és la ciutat més gran i industrial.

Carrasqueta, serra de la

10 Respostes

(Alacantí / Alcoià)

Serra, que correspon a la serralada Pre-bètica valenciana que es prolonga fins al cap de la Nau, i és una de les més altes de l’Alacantí (1.239 m alt). Constituïda per materials calcaris, presenta una morfologia càrstica en alguns sectors.

Predomina el bosc de pins i alzines carrasques, i en els llocs més secs, la garriga.

El coll de la Carrasqueta comunica les dues comarques.

Canal, vall de la

Deixa un comentari

(Alacantí / Alcoià)

Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el sud-oest al nord de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.

Limiten aquesta depressió, al nord, les serres del Carrascar d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull del Moro (alineació que talla el barranc del Molinar) i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó (o de la Carrasqueta), del Rentonar i dels Plans.

És compresa als termes d’Ibi, Xixona i Alcoi (partides de la Canal Alta i de la Canal Baixa).

Alcoi, riu d’

105 Respostes

(Alcoià / Comtat / Safor)

(o riu Serpis)  Riu (54 km), entre Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor). El més important dels situats entre el Xúquer i el Segura. Té la capçalera en els barrancs del Barxell i del Molinar, entre les serres de Mariola (nord) i d’Almudaina (sud).

El curs alt, que segueix la canal d’Alcoi i la plana de Cocentaina, rep per la dreta el riu de Seta. A l’estret de l’Orxa, el riu perfora la serralada Prebètica (serra de la Safor), enfondit de 200 a 300 m. El curs baix, que rep per l’esquerra el riu de Vernissa, va dipositant els al·luvions que constitueixen la plana de la Safor, extrem meridional de la Plana Litoral Valenciana.

Té un cabal notable però molt irregular, regulat en capçalera del pantà de Beniarrés. La vall ha estat l’únic camí possible entre les d’Alcoi i de Gandia, pel grau de la qual el riu desguassa al golf de València.

La sèquia reial d’Alcoi i dues de menors permeten el regatge de petits horts a l’Alcoià i al Comtat i de tarongerars a la Safor.