Santuari, al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascar d’Alcoi.
És centre d’estiueig.
Font-roja, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alcoi (geo)
Fontfreda, serra de la -Alcoià-
(Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola.
Cotes -Alcoi-
Caseria, entre el vessant meridional de la serra de Mariola (Cotes Alt) i la vora esquerra del riu d’Alcoi (Cotes Baix), al límit amb el terme de Cocentaina.
Era una antiga alqueria d’origen islàmic.
Carrascar de Parcent, serra del
Serra (994 m alt) de la regió muntanyosa del terme, a l’est del coll de Rates. És coberta, en part, de pinedes.
La seva forma arquejada correspon a l’estructura pre-bètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud.
Separa la vall de Pop (Marina Alta) de la de Tàrbena (Marina Baixa), capçalera del riu d’Algar.
Carrascar de la Font-Roja, parc natural del
(Alcoi / Ibi, Alcoià)
Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S’estén entre els dos termes municipals.
Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l’era terciària.
Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l’antiga explotació agropecuària de la zona.
El comerç de la neu també hi fou important a partir del segle XVIII, i originà l’actual indústria dels torrons a Xixona.
Carrascar d’Alcoi, serra del
Serra de la regió muntanyosa del municipi (1.352 m alt), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop. A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats (la Serrella) que limiten la foia d’Alcoi.
El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla (vall d’Ibi). El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi.
Caramanxel
Barri al nord de la ciutat, prop de la carretera de València.
Batoi, el
Barri de la ciutat, situat a 2 km a l’oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l’esquerra del barranc de Barxell.
Barxell, el
Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l’oest, al centre d’una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d’Alcoi a Banyeres de Mariola.
Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647.
El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi.
Alcoi, canal d’
Vall on hi ha la ciutat, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al nord, per la serra Biscoi, a l’est, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al sud, i per la Serreta i la serra de l’Ull del Moro, a l’est.
La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell (els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi), de Polop i del Cint (aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell).
Dades dels Països Catalans 