(o el Regall) Llogaret, al nord de la vila.
Foia d’Alcalatén, la
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Alcalatén
Crevades, les
Caseria, a la dreta del riu de Montlleó.
Cormana, la
Caseria, a la dreta del barranc de la Cormana, afluent, per la dreta, de la rambleta de Benafigos.
Xodos (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 44,19 km2, 1.063 m alt, 126 hab (2014)
(cast: Chodos) Situat a l’alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos) i accidentat pels vessants orientals del Penyagolosa. Hi ha boscs de pins, així com brolla i matollar.
Agricultura modesta; els conreus són totalment de secà (cereals i patates). Ramaderia de llana; avicultura. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.
La vila, d’origen islàmic, és al capdamunt d’un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l’ermita de Sant Cristòfol; l’església parroquial de Sant Pere conserva una creu processional gòtica; es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals.
El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant.
Enllaç web: Ajuntament
Useres, les (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 80,57 km2, 407 m alt, 992 hab (2014)
Situat al sector oriental de la comarca, al límit amb la Plana Alta i l’Alt Maestrat, accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa fins a la rambla de la Viuda.
Hi predominen els conreus de secà (cereals, ametllers i vinya) sobre els de regadiu (patates, principalment). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria derivada de l’agricultura (farineres). Àrea comercial de Castelló de la Plana.
La vila és situada en amfiteatre elevat; de l’església parroquial (la Transfiguració) depèn la de Xodos.
És tradicional el pelegrinatge anual al santuari de Sant Joan de Penyagolosa (els dotze pelegrins de les Useres). El municipi comprèn, a més d’un calvari i tres capelles, les caseries del Pou d’En Calbo, el Mas Blanc, les Crevades i Formany.
Enllaç web: Ajuntament
Benagualit
Despoblat, un dels llocs de l’antiga tinença d’Alcalatén.
Poblat de moriscs, es despoblà amb l’expulsió d’aquests el 1609.
Benadressa, pantà de
(o de Maria Cristina) Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat.
Té una capacitat de 27,2 milions de m3. i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament.
Llucena (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014)
(cast: Lucena del Cid) Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana.
Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l’expansió de l’agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900.
Vila d’origen islàmic, enlairada a l’esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d’Híxar i plaça porticada, on hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila.
El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles.
Enllaços web: Ajuntament – Informació
Figueroles (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 12,1 km2, 360 m alt, 549 hab (2014)
Estès en un eixamplament de la vall mitjana del riu de Llucena, afluent de la rambla de la Viuda. El terme, reduït, és en part muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra de la Creu i la del Tossalet. A la zona muntanyosa hi ha algunes hectàrees de bosc i pastures.
La principal activitat econòmica del municipi és la indústria ceràmica, que ha significat una represa per al poble i fins i tot atreu treballadors dels pobles veïns; l’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i garrofers), fa de complement. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Des de mitjans del segle XIX la població es manté, amb algunes petites oscil·lacions.
El poble es troba a l’esquerra del riu de Llucena, dominat per l’església parroquial dedicada a sant Mateu. Pertangué a la tinença d’Alcalatén.
Enllaç web: Ajuntament
Costur (Alcalatén)
Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 21,93 km2, 465 m alt, 562 hab (2014)
Situat a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, en un congost entre les serres de la Nevera i de la Creu, a l’est de Llucena, drenat pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda. Més d’una tercera part del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (ametllers, oliveres, cereals i garrofers), la qual ha donat lloc a algunes activitats industrials com la producció d’oli. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana, Tanmateix la població tendeix a disminuir.
El poble, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora, lloc del qual depèn la seva església dedicada a sant Pere.
Dins el terme han estat trobades algunes inscripcions d’època romana i monedes islàmiques. A 1 km al nord del poble hi ha el veïnat del Mas d’Avall.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 