Raval, al sud de la vila. La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan.
Son Sant Joan -Alaró-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Alaró
Solleric
Possessió, just al límit amb el terme de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1.191 m alt).
A la capçalera del torrent de Solleric, curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca.
La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric.
Rosselló i Rosselló, Llorenç
(Alaró, Mallorca, 1868 – sa Vileta, Palma de Mallorca, 1901)
Escultor. Estudià a París, on fou premiat, igual com a Madrid i Barcelona. La seva obra apareix influïda per Rodin.
Rosselló i Crespí, Joan
(Alaró, Mallorca, 12 maig 1854 – Palma de Mallorca, 3 desembre 1935)
(o Joan Rosselló de Son Fortesa) Escriptor Era advocat. Passats els quaranta anys abandonà l’exercici de la carrera, a Palma, i es retirà a la possessió de Son Forteza d’Alaró. Fins aleshores havia publicat a “La Roqueta” alguns quadres de costums, que signava amb el pseudònim de Joan de Passatemps.
Des de la seva retirada al camp incrementà la dedicació a les lletres. Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “Joventut” i “Catalunya”. En 1903 aparegué a Barcelona, prologat per Costa i Llobera, el seu primer llibre Manyoc de fruita mallorquina, recull de proses narratives d’una qualitat estimable. Aquest llibre seria reeditat per “Lectura Popular”. Ja s’hi revelava com a bon escriptor en les descripcions, però amb una predisposició escassa per a la invenció novel·lesca.
El seu intent més clarament novel·lístic, En Rupit (1904), no havia de reeixir gaire. Són estimables, en canvi, els quadres descriptius dels seus llibres posteriors: Fruita seca (1907), En Caragol, publicat a Barcelona per “La Novel·la Nova”, i Tardanies, volum pòstum aplegat en 1947. En 1908 havia publicat també una conferència: Ruralisme.
Gran amic de Costa i Llobera, la seva correspondència amb ell és molt abundant.
Reynés, Gabriel
(Alaró, Mallorca, 1807 – Mallorca, segle XIX)
Pintor i gravador. Devers el 1830 introduí la litografia a la seva illa natal.
Refugi, es -Mallorca-
Santuari de la Mare de Déu des Refugi, situat en un replà, al vessant meridional del puig d’Alaró, coronat pel castell d’Alaró. Fou bastit el 1622.
Cabrit, Guillem
(Illes Balears, segle XIII – Alaró ?, Mallorca, 1285)
Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II el Franc conquerí l’illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d’Alaró. Quan el rei s’apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró.
Una tradició, que arranca ja del segle XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar.
Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n’ha posat en dubte fins i tot l’existència històrica.
Bassa, Guillem
(Illes Balears, segle XIII – Alaró, Mallorca, 1285)
Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d’Alaró quan Alfons II de Catalunya conquerí l’illa de Mallorca.
Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l’illa com a sant.
Bànyols -Mallorca-
Possessió, situada a l’esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell.
Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del segle XIII conservava encara una mesquita.
Avall, los d’ -Mallorca-
Barri format des del segle XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l’antic nucli de los d’Amunt per un torrent.
Era anomenat també Poble Major (1395), Partida d’Avall o Vila d’Avall.
Dades dels Països Catalans 