Arxiu d'etiquetes: Alacantí

Manises, tossal de -Alacant-

9 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Tossal prop de la costa, al nord de la ciutat, al costat de l’Albufereta.

S’hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavada en part des del 1932. Els materials més antics (segles V-IV aC) són, en bona part, coneguts a través de la necròpolis  de l’Albufereta d’Alacant. La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi.

Desaparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan segle III. Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum.

Maigmó, el

12 Respostes

(Agost, Alacantí)

Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l’Alacantí, que s’estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre.

Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d’arc.

Lucentum -revista-

Deixa un comentari

(Alacant, 15 desembre 1982 – )

Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant. Pren el seu nom de la denominació llatina de l’antiga ciutat romana de Lucentum.

S’hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià.

Enllaç web: Lucentum

Llometes, les -Alacant-

1 Resposta

(Alacant, Alacantí)

Caseria, a l’antic terme de la vila de Palamó, al nord de la ciutat.

Lloixà

Deixa un comentari

(Sant Joan d’Alacant, Alacantí)

Caseria.

Información -Alacant-

Deixa un comentari

(Alacant, 1941 – )

Diari. Fundat per la cadena periodística del Movimiento.

El 1984 fou adquirit per l’editorial Prensa Alicantina SA. De línia independent, democràtica i marcadament progressista, es difon essencialment en les comarques d’Alacant i nuclis urbans de València i Múrcia.

Té una difusió d’uns 40.000 exemplars en dies feiners. Un dels seus darrers directors fou Francisco Esquivel Morales.

Horta, cap de l’ -Alacant-

3 Respostes

(Alacant, Alacantí)

(o de les Hortes o de l’Alcodre)  Cap de la costa meridional, que tanca per llevant la badia d’Alacant.

A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan.

Damunt hi ha l’antiga torre de l’Alcodre i un modern far.

Hèrcules Club de Futbol

1 Resposta

(Alacant, setembre 1922 – )

(o Hèrcules d’Alacant)  Entitat esportiva. Fundada per fusió amb el Natació. En la temporada 1941-47 canvià el nom pel d’Alacant Club de Futbol, però recuperà el d’Hèrcules l’any 1943.

Juga a l’estadi Rico Pérez amb capacitat per a 30.000 espectadors. Els jugadors duen samarreta amb franges verticals blaves i blanques i pantaló negre.

Fins el 1981, ha jugat setze temporades a la primera divisió de la lliga espanyola, vint-i-cinc a la segona, i set en la tercera.

Grana, serra de la

1 Resposta

(la Torre de les Maçanes, Alacantí / Relleu, Marina Baixa)

Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest – nord-est.

continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa.

Galera, la -Alacantí-

Deixa un comentari

(Alacant, Alacantí)

Illot, pròxim a la costa meridional de l’illa Plana.