Antic aeroport, situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent del Raspeig.
Obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 per l’aeroport d’Alacant, situat a l’Altet.
Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d’Ibi de la foia de Xixona.
(Alacant, 23 març 1968 – 25 juliol 1972)
Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines.
El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d’Informació i Turisme.
Platja, a llevant de la ciutat i del port, al peu del turó de Santa Bàrbara.
Important nucli turístic, situat a la costa, entre el cap de l’Horta i l’estació del Palmerar, al límit amb el terme de Campello, que agrupa hotels, apartaments, xalets, restaurants i barraques.
Serra (1.330 m alt) que s’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre les dues comarques, i localitzada entre el riu de Penàguila, subafluent del riu d’Alcoi, i la rambla de la Torre, afluent del riu Verd.
Les aigües del vessant meridional s’escolen cap a la conca del riu Sella.
(o Tabarca) Illa, situada vora la costa, a uns 5 km del cap de Santa Pola i 19,8 km al sud d’Alacant. Té forma allargada, orientada en sentit est-oest, amb uns 1.800 m de llarg i 450 m d’ample.
A causa de les males condicions naturals, i especialment de la manca d’aigua, la població, que havia arribat a ser de 1.000 h, està en regressió.
El nom de l’únic poble que hi ha, la Nova Tabarca, és degut als refugiats genovesos procedents de l’illa de Tabarca (que havia estat conquerida pel bei de Tunis), els quals la poblaren el 1768.
Incipient indústria turística (establiments hotelers i serveis).
(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)
Caseria, al nord de la vila.
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1697 a Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas, cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls.
Passà als Pasqual de Riquelme.
Antic lloc, actual raval de la vila. Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins al 1846, que fou unit a Mutxamel.
L’any 1808 hom hi féu un gran jardí.
Dades dels Països Catalans 