(o Casas de la Vega) Caseria, a l’oest de la vila, als regadius de la rambla de la Vega o riu de Zarra.
Vega, La
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Aiora
Unde, La
Caseria, al peu del puntal de La Unde, al nord-oest del terme.
San Benito
Llogaret, al límit amb el terme d’Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km2 d’extensió, entre el Carroig (est), el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón (oest).
Hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del segle XIX. L’Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.
Escribà i Garcia, Casimir
(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)
Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.
És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.
Chinchilla i Piqueras, Anastasi
(Aiora, Vall de Cofrents, 27 abril 1801 – Sevilla, Andalusia, 15 març 1867)
Metge militar.
Autor d’Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola.
Casas de Madrona
Caseriu, al sud de la vila.
Campo, Miquel del
(Aiora, Vall de Cofrents, segle XVIII – País Valencià ?, 1819)
Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d’Aiguaviva, des del qual passà al d’Alzira.
És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800).
Cámara i Gozálvez, Pere
(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.
La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.
Aiora (Vall de Cofrents)
Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)
(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.
L’agricultura de secà, on dominen els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.
El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.
Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.
Aerbe, Ferran
(Aiora, Vall de Cofrents, segle XV – ?, segle XV)
Metge i poeta. Fou imitador d’Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.
Dades dels Països Catalans 