Masia i antic poble, al vessant meridional del Montsec d’Ares, a l’esquerra del barranc de Colobar.
Es despoblà pràcticament després de la pesta negra (1348).
Conill -Noguera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Àger
Millà -Noguera-
Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m).
De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d’Agulló.
Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà.
Gastó, Ramon
(Millà, Noguera, segle XIII – València, 1348)
Canonge i després bisbe de València (1312-48).
Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II el Just. Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians.
El 1345 fundà una càtedra de teologia a València.
Fontdepou
Poble (820 m alt), al sud del terme, al vessant meridional de la serra de Montlleó.
L’església parroquial (Sant Macarí) depèn de la d’Àger.
Corçà -Noguera-
Poble, al vessant meridional del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l’abadia d’Àger.
L’església parroquial (Sant Gregori) és obra de mitjan segle XIX.
Colobor
Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el segle XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.
Castells i Rossell, Joan
(Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)
Militar carlí, conegut pel Gravat d’Àger. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara.
En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S’exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853).
Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer.
Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s’acabà, s’exilià definitivament a França.
Camarasa i Fontllonga
Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l’edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari.
Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Asia del Cretaci inferior.
Ares, coll d’ -Noguera / Pallars-
(Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d’Ares, per on passa l’antic camí i la carrerada de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d’Àger), hi havia, els segles XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).
Agulló -Noguera-
Llogaret (676 m alt), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és la meitat que la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del segle XIX (de 2 a 5 focs).
Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger.
Dades dels Països Catalans 