(Godella, Horta, 19 agost 1934 – )
Advocat i historiador. Professor de la facultat de dret de la Universitat de València, ha treballat sobre la història de les universitats, el dret valencià, etc.
D’entre els seus treballs d’investigació destaca Inéditos de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781) sobre el aprendizaje del Derecho (1966).
(Perpinyà, 14 agost 1852 – París, França, 12 maig 1930)
Advocat i polític. La seva professió d’advocat li permeté de realitzar una carrera política ascendent.
Fou membre del Consell Superior de les Arts Decoratives i del Comitè de Belles Arts dels Departaments, diputat i senador del departament dels Pirineus Orientals, ministre d’Agricultura (1911-13), candidat a la presidència de la República francesa el 1918 (derrotat per Poincaré) i ministre de l’Interior (1917).
(Palma de Mallorca, 29 maig 1828 – 13 maig 1906)
Advocat, polític i autor dramàtic. President de l’Ateneu Balear el 1868. Secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears per l’octubre de 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla.
Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.
Conreà el drama romàntic, de tipus històric, en castellà. Estrenà a Madrid el 1859 La campana de la Almudaina, que obtingué un èxit extraordinari i que Frederic Soler parodià a L’Esquella de la Torratxa (1864). Publicà també La espada y el laúd (1865) i Don Pedro del Puñalet (1901).
(València, 5 juliol 1921 – 26 febrer 2015)
Historiador i advocat. Es llicencià en lleis el 1945 a la Universitat de València.
Dedicat a la investigació històrica, ha publicat Una imagen de la virgen de Benidorm (1971), Regalismo en el siglo XVI. Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia (1971), Alicante. Notas históricas (1373-1800) (1971), Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm (1972), Introducció a la Història de la Vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor (1972) i Carta pobla d’Altea, 1617 (1988), en col·laboració amb Jaume Pastor.
(València, 1731 – 1813)
Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l’Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando.
Entre lingüista i historiador, és autor d’una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l’Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d’alguns poemes i d’un recull d’adagis, avui perdut.
La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n’anuncia alguns trets.
(València, 28 setembre 1848 – 18 abril 1913)
Advocat. Fou professor de dret polític comparat a la Universitat de València, a la qual deixà els seus llibres i un llegat en diners per a l’adquisició de més volums. També instituí una deixa per a la construcció d’escoles.
És autor d’uns Estudios de derecho político (1897).
(Ciutadella, Menorca, segle XVII – Madrid, 1692)
Advocat fiscal i patrimonial de Menorca. Doctor en drets. Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions. Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells.
Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca (1666), un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac i un Memorial de la universitat general de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa.
(Sóller, Mallorca, 1770 – Palma de Mallorca, 1842)
Advocat i filòsof. Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Palma de Mallorca, on rebé el títol de doctor (1794). Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí.
Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión (1813) i diversos sil·labaris (1836) i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos.
(València, 1818 – 10 juliol 1893)
Advocat i polític. Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura. Fou vice-president de la Cambra Agrícola (1891) i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca.
Milità en el partit liberal i fou diputat i senador.
(Elx, Baix Vinalopó, 23 juny 1938 – )
Advocat i historiador. Col·laborador de les revistes “Tele-estel” i “Gorg”.
Ha publicat diverses obres d’investigació històrica: La Diputación autónoma de Valencia (1874-1875), Guía política del carlismo (1969), El carlismo y las autonomías regionales (1974) i Carlisme i autonomia al País Valencià (1976).
Dades dels Països Catalans 