Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Montaldo, Pere

(Barcelona, segle XIX – Estats Units d’Amèrica, segle XIX)

Advocat i polític.

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del liderat de Joan Prim.

Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d'”El Republicano”.

El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA.

Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo (Illinois), i en esclatar la guerra de Secessió (1861) ingressà als rengles federals; fou ferit a la batalla de Murfreesboro.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor.

És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

Mon i Pasqual, Joan

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1892 – Barcelona, 1979)

Advocat. Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà (1916) en dret i ciències socials.

Juntament amb Guillem M. de Brocà i F. Maspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català.

Publicà Heredaments prelatius (1916), El heredamiento universal… (1917), Legislación de accidentes de trabajo (1957), La nueva legislación de procedimiento laboral (1958), La vida y la muerte del bandolero Serrallonga (1974) i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials.

Món i Bascós, Joan

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1868 – Canet de Mar, Maresme, 1919)

Advocat. Des del 1894 treballà a Barcelona, on assolí una gran fama des de la seva actuació en alguns processos polítics.

Fou redactor de “La Renaixença”. Pertanyia a diverses corporacions doctes.

És autor d’obres jurídiques.

Molist i Pol, Esteve

(Vic, Osona, 1923 – )

Periodista, escriptor i advocat. Cursà els estudis de periodisme a Madrid en 1942-45.

Fou el primer director de “Revista” i crític literari d'”El Correo Catalán” i de “Diario de Barcelona”, del qual fou també sots-director gerent. Administrador general del grup “La Vanguardia”.

Entre altres obres, ha publicat Discursos políticos de Demóstenes (1955), El “Diario de Barcelona” (1964) i Enciclopedia de la Mitologia (1966).

Moliné i Brasés, Ernest

(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)

Advocat i historiador.

Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo de Saint Germain.

L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).

Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.

Molinas i Bellido, Alfred

(Barcelona, 1923 – 31 desembre 2021)

Advocat. Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962. S’especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània.

El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales.

Entre el 1978 i el desembre de 1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

Molas i Valverde, Joan

(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)

Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.

Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Moixó i de Francolí, Josep Antoni de

(Cervera, Segarra, 5 desembre 1751 – Santiago de Xile, Xile, 4 abril 1810)

Advocat. Personatge de família notable, germà de Benet Maria i de Maria Josefa. Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic.

Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales.

Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile. Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència.

El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes.

Miserachs i Rigalt, Antoni

(Barcelona, 1908 – 1982)

Polític i advocat.

Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.

Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.

Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).

A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.