(Barcelona, 19 febrer 1814 – 29 juny 1889)
Advocat i eclesiàstic. Fou catedràtic i degà de la facultat de dret de Barcelona. Assolí un fort prestigi com a jurista.
Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1852.
(Barcelona, 1899 – 1977)
Advocat i polític.
Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista (1933), i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit.
Candidat a diputat pel novembre de 1933, escriví regularment a “La Veu de Catalunya”, i fou regidor de Barcelona (1934-36).
(Barcelona, 1776 – 1846)
Advocat. Germà de la fundadora Joaquima de Vedruna. Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona.
El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec col·laborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833.
(Barcelona, 1763 – segle XIX)
Polític i advocat. Fou assessor de la Intendència i del Tribunal de Comptes des del 1808. Mantingué el seu lloc durant l’ocupació francesa, amb la qual cooperà obertament.
Ocupà llavors nous càrrecs, com el de president del Tribunal de Primera Instància de Barcelona. Formà part de la comissió traductora del nou codi francès.
En anar-se’n els napoleònics fou perseguit, però obtingué l’indult adduint que la seva col·laboració amb els francesos no havia pretès sinó moderar els rigors de l’ocupació.
Des d’aleshores es retirà de la política, tot fent professió d’idees liberals.
(Sarinyena, Osca, Aragó, 1888 – Barcelona, 1929)
Polític i advocat. Fill d’Antoni Ulled i Ballarín i germà de Jesús i de Rafael.
Pertangué a la Federació Revolucionària, després a la Unió Republicana, fins el 1906, i finalment al Partit Republicà Radical. Antisolidari, fundador i redactor de “La Rebeldía” (1906-10), fou un dels líders dels Jóvenes Bárbaros, i com a tal participà activament, amb el seu germà Rafael, en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià més tard a París.
Diputat provincial (1915) i conseller de treball de la Mancomunitat (1917-19), sofrí, el 1921, un gravíssim atemptat, obra dels Sindicats Lliures, que el mogué a apartar-se de la política.
(Sarinyena, Osca, Aragó, 14 abril 1894 – Barcelona, 8 febrer 1968)
Periodista i advocat. Germà de Rafael i Josep.
Vinculat al partit radical d’Alejandro Lerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona.
Autor de l’obra teatral El diví vagabund.
(Barcelona, 24 febrer 1852 – Madrid, 27 juny 1919)
Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l’Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l’exèrcit i es distingí com a periodista.
El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari “El Comercio Español”. Fou corresponsal a Madrid del “Diario de Barcelona” i col·laborador de “La Época” i de “El Tiempo”.
Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials.
Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d’estudiar els orígens de la Setmana Tràgica.
(Barcelona, 14 juliol 1878 – 1972)
Escriptor. Advocat.
Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions (publicà diverses obres sobre aquest tema, com La Societat de les Nacions, La moral internacionalista i Catalunya, 1917; Civilitat i internacionalisme, 1920) i promotor de diversos organismes culturals.
El 1918 fundà la revista “Messidor”. Fou també poeta, i publicà els reculls Remembrances (1916), Euritmia (1928).
(Reus, Baix Camp, 1817 – 1908)
Polític i advocat. Durant la primera guerra carlina lluità contra els carlins fins que el 1840 es doctorà en dret i deixà les armes.
Ocupà diversos càrrecs públics a Reus, d’on fou regidor (1853) i batlle (1885). Fou també elegit conseller provincial (1856), diputat a corts (1858-63) i diputat provincial (1875).
Promogué moltes iniciatives, especialment en les comunicacions ferroviàries de Reus. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1887 i cronista de la ciutat de Reus a partir del 1889.
(Girona, 1873 – 1929)
Escriptor. Era advocat. Col·laborà a “Lo Geronès” i a d’altres publicacions periòdiques.
És autor dels llibres Lo dret civil gironí (1899), Índice sistemático de lo publicado en los treinta volúmenes de Certámenes de la Asociación Literaria de Gerona (1872-1901), L’Estudi General o Universitat Literària de Girona (1906), Memoria y catálogo de impresos del Archivo provincial (1926) i La jueria de Banyoles (1928).
Dades dels Països Catalans 