(Sarinyena, Osca, Aragó, 14 abril 1894 – Barcelona, 8 febrer 1968)
Periodista i advocat. Germà de Rafael i Josep.
Vinculat al partit radical d’Alejandro Lerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sots-secretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona.
Autor de l’obra teatral El diví vagabund.
(Barcelona, 24 febrer 1852 – Madrid, 27 juny 1919)
Advocat i polític. Va ingressar de molt jove a l’Acadèmia de Jurisprudència de Madrid, fou auditor general de l’exèrcit i es distingí com a periodista.
El 1876 fundà, amb Ruigómez i Rivas Moreno, el setmanari “El Comercio Español”. Fou corresponsal a Madrid del “Diario de Barcelona” i col·laborador de “La Época” i de “El Tiempo”.
Fou diputat pel partit conservador i el 1903 fou nomenat senador vitalici. Ocupà diverses carteres ministerials.
Nomenat fiscal del Tribunal Suprem (1909), fou enviat a Barcelona a fi d’estudiar els orígens de la Setmana Tràgica.
(Barcelona, 14 juliol 1878 – 1972)
Escriptor. Advocat.
Fou un actiu propagandista de la Societat de Nacions (publicà diverses obres sobre aquest tema, com La Societat de les Nacions, La moral internacionalista i Catalunya, 1917; Civilitat i internacionalisme, 1920) i promotor de diversos organismes culturals.
El 1918 fundà la revista “Messidor”. Fou també poeta, i publicà els reculls Remembrances (1916), Euritmia (1928).
(Reus, Baix Camp, 1817 – 1908)
Polític i advocat. Durant la primera guerra carlina lluità contra els carlins fins que el 1840 es doctorà en dret i deixà les armes.
Ocupà diversos càrrecs públics a Reus, d’on fou regidor (1853) i batlle (1885). Fou també elegit conseller provincial (1856), diputat a corts (1858-63) i diputat provincial (1875).
Promogué moltes iniciatives, especialment en les comunicacions ferroviàries de Reus. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1887 i cronista de la ciutat de Reus a partir del 1889.
(Girona, 1873 – 1929)
Escriptor. Era advocat. Col·laborà a “Lo Geronès” i a d’altres publicacions periòdiques.
És autor dels llibres Lo dret civil gironí (1899), Índice sistemático de lo publicado en los treinta volúmenes de Certámenes de la Asociación Literaria de Gerona (1872-1901), L’Estudi General o Universitat Literària de Girona (1906), Memoria y catálogo de impresos del Archivo provincial (1926) i La jueria de Banyoles (1928).
(Sallent de Llobregat, Bages, 1819 – Barcelona, 1888)
Advocat i escriptor. Visqué amb el seu besoncle Fèlix Torres i Amat a Barcelona, Madrid i Astorga i n’escriví una biografia panegírica.
És autor de Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo (1857) i de La torre del Breny y el castillo de Balsareny (1872). Traduí del francès una obra sobre els trobadors catalans antics. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
El seu fill fou l’arquitecte Josep Torres i Argullol.
(Barcelona, segle XIX)
Advocat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, com “El Vapor” i “El Nuevo Vapor”.
És autor de llibres i opuscles com els titulats El obrero independiente i Manual de procedimientos.
(Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)
Polític i advocat.
De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (maig-desembre 1935), durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre.
L’octubre de 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió.
(Terrassa, Vallès Occidental, 14 agost 1843 – Barcelona, 24 novembre 1910)
Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari “El Tarrasense”.
Se n’anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas “La Publicidad”. Fou president i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona.
Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)
Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.
Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.
Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.
Dades dels Països Catalans 