(Barcelona, 17 maig 1911 – Palma de Mallorca, 19 maig 1985)
(De nom real Alfredo Fernández Martínez) Actor cinematogràfic.
Es popularitzà durant els primers anys de la postguerra, amb el paper de galant sovint militar heroic, com en el cas de Raza (1941), A mi la legión (1942), Malvaloca (1942) i El último cuplé (1957).
Ja a la maduresa, i a partir de La caza (1965), treballà per a alguns cineastes joves per construir una intel·ligent crítica del seu mateix personatge juvenil.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 desembre 1955 – )
Actor de teatre i cinema.
Al cinema, ha protagonitzat Barcelona Connection (1988), La teranyina (1989), Boom Boom (1989, premi de la Cinematografia de la Generalitat de Catalunya), La febre d’or (1992), etc.
Ha actuat també a la televisió, a sèries com ara Secrets de família.
(Girona, 1874 – Barcelona, 1923)
Actor i director teatral. Cosí de Margarida Xirgu.
Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona (1904).
Dirigí els quadres escènics L’Artesà (1916-17), el del Casal Català de Gràcia (1917-21), el de l’Ateneu de Sant Gervasi (1921-22) i el Mossèn Cinto (1922-23); a tots féu representar obres d’autors catalans.
(Barcelona, 11 març 1893 – 18 gener 1971)
Actor i escriptor.
S’inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans.
A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre radiofònic.
Entre les obres teatrals que va escriure destaca El crit de la terra (1961).
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actor.
Treballà intensament al teatre català i contribuí a la seva difusió al llarg d’una carrera professional prolongada. Féu bones temporades al Romea de Barcelona.
Treballà encara, ja com a actor de caràcter, a les obres que renovaren l’escena catalana, amb autors com Rusiñol, Iglésias i Pous i Pagès.
(Barcelona, 1884 – 1953)
Actor i director teatral. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch, i germà de Manuel.
Inicialment actuà en sarsueles i comèdies. Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner (1903-06), al Teatre Principal; l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants.
S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals.
Joaquim Marinel·lo i Bosch (Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903) Escriptor. Fou alcalde de Terrassa. És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.
Josep Marinel·lo i Bosch (Terrassa, Vallès Occidental, 1 desembre 1842 – Barcelona, 1887) Actor teatral. Tingué bones actuacions en teatre català, sobretot al Romea de Barcelona. Hi treballà amb les principals figures de l’escena del seu temps. Fou el pare de Manuel i de Baldomer Marinel·lo i Samuntà.
(Barcelona, 27 octubre 1878 – 11 maig 1947)
(Gastó Alonso i Manaut) Escriptor i actor teatral.
Autor d’obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l’Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933).
L’any 1932 escriví l’opereta Deauville, port de París, amb música de J.M. Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l’ull viu (1922).
Pare de Cecília A. Màntua.
(Barcelona, 22 agost 1944 – 7 juny 2017)
Actor, germà d’Alfred. Amb una llarga i profitosa dedicació al teatre.
S’ha revelat com a dramaturg amb Mal viatge (1989), Passió final d’estiu amb tempesta (1992), Annus horribilis (1995) i Les Cinc-centes i una nits (2001).
Actuà en nombroses sèries televisives, gènere del que també fou guionista.
(Barcelona, 3 febrer 1934 – 8 abril 2011)
Actor, germà de Francesc. Iniciat en el teatre independent (grups “La Pipironda”, “el Camaleó”, “GTI”, etc).
Ha treballat en teatre i cinema: La ciutat cremada (1976), Últimas tardes con Teresa (1984), La teranyina (1990), La febre d’or (1992), etc, i ha presidit l’Associació d’Actors i Directors.
També ha actuat a la televisió, en sèries com Poblenou i Nissaga de poder.
Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1995), el premi Max (2000) i el premi Butaca a la seva trajectòria teatral (2001)
Dades dels Països Catalans 