(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1402 ?)

Abat de Santes Creus (1380-1402).

En 1384 estatjà el príncep Joan, duc de Girona, quan aquest fou desposseït per uns dies de la lloctinència reial. El gest li valgué l’amistat de Joan (I) quan aquest pujà al tron.

L’acompanyà en diverses ocasions i obtingué un precepte reial pel qual eren perdonats tots els deutes contrets pel monestir.

(Catalunya, segle XVII)

Monjo. Abat del monestir cistercenc de Santes Creus, càrrec per al qual fou elegit el 1668, el 1673 i el 1680 i els quadriennis successius.

Durant el segon quadrienni féu obres importants al monestir per reparar els estralls causats per les forces castellanes durant la guerra de Successió.

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre.

Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III, a l’ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d’haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).

(Catalunya, segle XVII – Santes Creus, Alt Camp, segle XVII)

LVI abat de Santes Creus.

Fou elegit per dos períodes quadriennals, els anys 1681 i 1688.

El 1689 rebé el nomenament de vicari general de l’orde del Císter.

(Valls, Alt Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740.

Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l’orgue de l’església arxiprestal vallenca.

És autor de música religiosa.

(França, segle XII – Catalunya, segle XII)

Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus.

Succeí a l’abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també.

Durant el seu abadiat es produí l’establiment de la granja d’Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1153)

Primer abat perpetu del monestir de Santes Creus, al temps en què aquest era instal·lat a Valldaura. Havia estat prior de la Gran Selva.

Pel maig de 1151 ja era a Valldaura amb dotze monjos i tres conversos, base inicial de la comunitat cistercenca que s’hi establia gràcies a la donació feta pels Montcada el 4 de desembre de 1150. El 1152 era inaugurada la primera església.

A la seva mort fou succeït per l’abat Hug.

(Catalunya, segle XII)

III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158.

La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d’instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos.

Guerau fou tanmateix el qui trobà l’indret on s’establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell.

Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l’atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26 de gener de 1158.

Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitans que s’integraren a la comunitat de Valldaura ja abans de començar les obres d’instal·lació a Santes Creus.

(Catalunya, segle XVII – 1660)

Abat del monestir de Santes Creus.

Quan el monestir celebrava el triomf de les forces catalanes sobre el marquès de Los Vélez a Montjuïc (1641), aquell i el seu estat major en retirada sojornaren uns dies al monestir. El marquès de Los Vélez prometé que es queixaria al rei d’un ambient tant en desacord amb el seu estat d’ànim.

Aquell mateix any l’abat Gil es negà a pagar uns drets que li imposà el comte-duc d’Olivares i tancà les portes als agents reials. L’any 1642 el comte-duc féu cessar l’abat Gil, com a venjança.