(València, 1802 – Montcada de l’Horta, Horta, 9 febrer 1868)
Pintor. Format a l’Acadèmia Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d’història i la religiosa.
Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l’Olleria i Benifaió.
(Bigastre, Baix Segura, 18 setembre 1737 – València, 5 setembre 1802)
Metge. Es doctorà el 1764. Fou catedràtic interí en algunes ocasions, i titular d’aforismes d’Hipòcrates des del 1787.
Publicà les obres Tabla para saber todos los días del año a que hora y minutos sale el sol y se pone a Valencia (1758), Índice copioso y circunstanciado, dispuesto en orden alfabético, de las cosas notables que se hallan en las “Instituciones” de Piquer, Problema physicum de mirabili quodam repulsionis effecto (1774), Discurso sobre un nuevo método fácil y expedito de demostrar las proposiciones matemáticas fundamentadas en proporcionalidad (1782), Curso del nuevo planeta Herschel, según se observara desde Valencia en el año 1785 (1785), Modo fácil de observar el planeta Herschel en su movimiento del año 1788 (1787) i Explicación de los calendarios español y francés y de la reducción mutua de sus fechas (1800), així com de molts d’altres escrits inèdits.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1739 a Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Al seu nét, el capità general Pere Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, li fou annexada la grandesa d’Espanya (1802).
El títol passà als Alcázar, marquesos de Peñafuerte i comtes de Villamediana.
(Maó, Menorca, 30 maig 1802 – Portsmouth, EUA, 14 octubre 1838)
Marí. Estudià nàutica i idiomes a Maó. Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra.
El 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana. Poc després s’establí a Norfolk (Virgínia) com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines.
Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry… (1829).
(Palma de Mallorca, 14 octubre 1802 – París, França, 1857)
Actriu. Destacà com a intèrpret de primers papers de caràcter dramàtic.
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 27 novembre 1802 – Constantina, Algèria, 17 octubre 1859)
Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823).
Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59).
Fou l’oncle de Francesc Josep Gastú.
(València, 11 març 1734 – 6 juliol 1802)
Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779.
El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (vers 1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera.
Traçà el camí del Grau de València (1788) i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.
(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)
Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.
Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.
Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.
Dades dels Països Catalans 