(Torelló, Osona, 1 juny 1764 – 19 març 1800)
Metge. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i metge honorari de la família reial.
L’any 1794 va publicar al “Diario de Barcelona” una exhortació al poble català en defensa de la pàtria i de la religió, que traduí al català.
Fou el pare de Francesc Xavier Coll i Jover.
(Barcelona, segle XVIII – 1800)
Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat.
Escriví dos treballs d’interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d’aquest tema.
(Barcelona, 1730 – Calella, Maresme, 13 març 1800)
Marquès d’Alòs i militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Joaquim.
Es distinguí en la presa de Menorca, el setge de Gibraltar i la defensa d’Orà. Fou governador de Jaca i Alacant i capità general interí d’Aragó.
(Torredembarra, Tarragonès, 3 març 1800 – Barcelona, 29 novembre 1872)
Fabricant i economista. A 9 anys, el seu pare, Pau Güell i Roig, indià instal·lat a Santo Domingo, se l’endugué cap a Amèrica. Tornà a Barcelona per cursar els estudis de pilot a l’Escola Nàutica.
A 21 anys fundà a l’Havana la seva primera casa comercial, i a 30 ja s’havia convertit en un dels homes més influents de Cuba. El 1833, després de visitar els EUA, Anglaterra, França, Suïssa i Itàlia, tornà a Catalunya amb una fortuna considerable. A partir d’aquest moment desenvolupà molta activitat en múltiples direccions.
En el terreny industrial va crear fàbriques de maquinària tèxtil (La Barcelonesa, 1869), de panes (el Vapor Vell, a Sants), metal·lúrgiques (soci fundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, 1855), etc. Va dedicar part de la seva fortuna al conreu de terres lleidatanes (1860).
Com a periodista dirigí o col·laborà a “El Bien Público” (fundat el 1849), “Diario de Barcelona”, “La Correspondencia de Madrid”, etc. S’adherí al partit de la Unió Liberal i fou diputat per Barcelona; com a diputat representà a Madrid els interessos de la burgesia catalana. Fou l’impulsor d’institucions tant importants com l’Institut Industrial de Catalunya (1849) i, juntament amb Pere Bosch i Labrús, del Foment de la Producció Nacional (1868).
El seu pensament, contingut en articles i opuscles, no gaire depurat formalment, es basa en el testimoni dels fets. Fou el més brillant dirigent i defensor dels interessos proteccionistes dels industrials catalans de la seva època. Va escriure un bon nombre d’opuscles econòmics, com Sobre industria (1841), Cereales (1856), Examen de la crisis actual (1866) i La Hacienda de España dirigida por los librecambistas (1869).
Dades dels Països Catalans 