(Aragó, segle XVII – )
Títol concedit el 1630 sobre el cognom, a l’ambaixador Pere Boïl d’Arenós i Mercader, senyor del castell de Boïl, baró de Borriol i senyor d’Alfafar.
El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)
Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.
Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.
(València, vers 1630 – Barcelona ?, segle XVII)
Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera.
Passà a Milà (1653) com a capità de cavallers cuirassers i participà (1655) en el setge de París. Fou governador de Menorca.
El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d’Àustria. El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla. Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona.
(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)
Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).
Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).
Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.
Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.
(Hostalric, Selva, vers 1630 – Barcelona, vers 1694)
Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan Josep d’Àustria. Mestre de Joan d’Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic.
Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitates luminaria Hyppocrates et Galenus (1678). Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n’havia de tenir dos o mes.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)
Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.
El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.
A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.
Dades dels Països Catalans 