Arxiu d'etiquetes: 1609

Capella, Andreu

Deixa un comentari

(València, 1529 – Sanaüja, Segarra, 22 setembre 1609)

Bisbe d’Urgell (1588-1609). Entrat a la Companyia de Jesús (1545), es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del col·legi de València. El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa de Scala Dei.

Fou successivament prior de Portaceli (1574), d’Escaladei (1575 i 1584-86), on introduí una impremta, d’El Paular (1576), de la cartoixa de Nàpols (1579) i de la de Milà (1571-84). Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina (1587) i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-Aragó.

En recompensa Felip II el proposà per a bisbe d’Urgell a la primeria de 1587, però no prengué possessió fins al desembre de 1588 per trobar-se ocupat als treballs de reforma de l’orde benedictí.

Tingué a Josep de Calassanç com secretari del capítol urgellenc. Hagué d’ocupar-se de contenir la penetració d’hugonots per les fronteres de la seva diòcesi i fundà a la Seu d’Urgell un col·legi de la Companyia i un seminari.

Les seves obres Libro de oración (1577) i el Manual de consideraciones y exercicios espirituales (1575), tingueren una gran difusió i foren traduïdes al llatí, al francès, a l’alemany i a l’italià, i reeditades nombroses vegades.

Publicà en català Sermons dels diumenges i festes (1593-94).

Banc de Barcelona -1609/1714-

1 Resposta

(Barcelona, 1609 – 1714)

Banc públic de dipòsit i gir. Creat pel municipi, per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada.

Tenia facultats, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons.

Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix; amb el temps arribaren a ésser nou persones. Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat.

La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja el 1589. En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el 1615 obtenia que fos prohibida l’actuació dels banquers particulars; el 1618 el Banc de Barcelona era instal·lat en un edifici propi, separat de la taula.

Tanmateix, l’època entre el 1640 i el 1714 fou difícil, i el banc, tal com hagué de fer la taula de canvi, hagué de tancar diverses vegades.

Amb la victòria de Felip V de Borbó el 1714 desaparegué.