Arxiu d'etiquetes: 1598

Sayas-Rabanera y Ortubia, Francisco Diego

Deixa un comentari

(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1598 – Saragossa, Aragó, 1678)

Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat.

Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 … hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament Rafael Martí de Viciana i per al Regne de Mallorca, Vicenç Mut.

La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets.

Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies.

Castellví i Lladró, Julià de

Deixa un comentari

(València, 1598 – 1637)

Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d’Aragó.

És autor d’Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit un Tractatus Theologici.

Felip II de Catalunya

103 Respostes

(Valladolid, Castella, 21 maig 1527 – El Escorial, Madrid, 13 setembre 1598)

Rei de Catalunya-Aragó (1556-98), i de Castella i de Portugal (1580-98). Fill de Carles I i de l’emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571).

La rivalitat amb Isabel d’Anglaterra ocasionà la desfeta de l’Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez.

Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l’elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l’augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del segle XVI.