(Quito, Perú, 1571 – Barcelona, 3 gener 1627)
Bisbe d’Urgell (1622-27).
Fou lloctinent interí de Catalunya (maig 1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre’n possessió.
(Nàpols, Itàlia, 20 novembre 1521 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1571)
Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols. Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, i de la comtessa de Palamós, Isabel de Requesens.
Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa (coneguda per Beatriz de Figueroa), néta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat.
Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines. A ell dedicà l’editor Claudi Bornat la seva edició del 1560 de les Obres del valerós cavaller i elegantíssim poeta Ausiàs March.
Joan Boscà dedicà a la seva muller, la duquesa -que havia restat fidel a la seva formació italiana-, els seus Sonetos y canciones a la manera de los italianos, així com també el monjo de Montserrat Pedro de Chaves li endreçà el seu Libro de la vida y conversión de Santa Magdalena (1549).
A la cort de 1563-64 centrà l’animadversió d’una bona part de la noblesa catalana contra el lloctinent García Álvarez de Toledo.
(Sevilla, Andalusia, 1509 – Nàpols, Itàlia, 2 abril 1571)
Noble i militar. Virrei de Catalunya (1554-58).
Prengué fortes mesures contra el bandolerisme, destruint les cases dels considerats col·laboradors i protectors.
Després exercí com a virrei de València (1558-59) i lloctinent general del Regne de Nàpols (12 juny 1559 – 2 abril 1571) .
Dades dels Països Catalans 