Arxiu d'etiquetes: 1490

Jacob Manrino

(Tortosa, Baix Ebre, 1490 – Roma ?, Itàlia, 1549)

Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat titulat Els principis dels pares.

El 1532 es traslladà a Roma, on fou metge del papa Pau III.

Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí.

Cruïlles i de Blanes, Bernat de

(Catalunya, segle XV – 1461)

(o Bernat Guerau, o Guerau Bernat) Noble. Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l’iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut.

Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d’aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau.

El seu fill i successor fou Hug de Cruïlles i de Santapau  (Catalunya, segle XV – 1490), el qual fou el pare de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau   (Catalunya, s XV – 1523)   Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou succeït per Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.

Boscà i Almogàver, Joan

(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)

Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.

Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.

El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.

La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).

En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.