Arxiu d'etiquetes: 1478

Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim

(Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)

Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles.

L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest.

L’Institut d’Estudis Catalans n’encomanà l’edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l’anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs.

Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l’obra el 1932.

Delgado, Miquel

(Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, segle XV – Barcelona, 15 desembre 1478)

Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons IV el Magnànim.

Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II el Sense Fe i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat.

La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s’emparà del monestir (1464).

Morí abans d’acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.