(Olite, Navarra, 1424 – Lescar, Navarra, 1464)

Reina de Castella. Filla de Joan II de Catalunya i de Blanca de Navarra, anomenada també sovint com la seva mare. Nasqué poc abans de que els seus pares cenyissin la corona navarresa.

El 1436 es casà, a Alfaro, amb Enric de Castella, el futur Enric IV, duent de dot l’immens patrimoni castellà del seu pare. Es posà al costat del seu germà Carles de Viana durant la pugna d’aquest amb el seu pare per la possessió del títol reial de Navarra. El 1455, intransigent Joan II davant el conflicte, desheretà Blanca dels béns navarresos, igual que féu amb Carles. Enric IV acabà repudiant-la, atribuint-li l’esterilitat de la unió (1453).

El 1460, Joan II revocà els seus determinis anteriors, coincidint amb un acord de concòrdia amb el seu fill Carles. Aquest, en morir, deixà Blanca hereva dels seus drets a la corona de Navarra. Els tèrbols interessos que abellien el tron navarrès eliminaren Blanca. Aquesta fou posada per Joan II en poder del comte de Foix, cunyat seu (1462).

Morí segons sembla emmetzinada, de forma que facilitava les ambicions de la seva germana Elionor d’Aragó i de la seva madrastra Joana Enríquez. Ambdues han estat responsabilitzades del crim, per bé que la historiografia moderna es pronuncia de preferència sobre la culpabilitat de la germana.