Arxiu d'etiquetes: 1424

Blanca d’Aragó i de Navarra

(Olite, Navarra, 1424 – Lescar, Navarra, 1464)

Reina de Castella. Filla de Joan II de Catalunya i de Blanca de Navarra, anomenada també sovint com la seva mare. Nasqué poc abans de que els seus pares cenyissin la corona navarresa.

El 1436 es casà, a Alfaro, amb Enric de Castella, el futur Enric IV, duent de dot l’immens patrimoni castellà del seu pare. Es posà al costat del seu germà Carles de Viana durant la pugna d’aquest amb el seu pare per la possessió del títol reial de Navarra. El 1455, intransigent Joan II davant el conflicte, desheretà Blanca dels béns navarresos, igual que féu amb Carles. Enric IV acabà repudiant-la, atribuint-li l’esterilitat de la unió (1453).

El 1460, Joan II revocà els seus determinis anteriors, coincidint amb un acord de concòrdia amb el seu fill Carles. Aquest, en morir, deixà Blanca hereva dels seus drets a la corona de Navarra. Els tèrbols interessos que abellien el tron navarrès eliminaren Blanca. Aquesta fou posada per Joan II en poder del comte de Foix, cunyat seu (1462).

Morí segons sembla emmetzinada, de forma que facilitava les ambicions de la seva germana Elionor d’Aragó i de la seva madrastra Joana Enríquez. Ambdues han estat responsabilitzades del crim, per bé que la historiografia moderna es pronuncia de preferència sobre la culpabilitat de la germana.

Fortià, Bernat de

(Empordà, segle XIV – Catalunya, després 1424)

Cavaller. Gràcies al matrimoni de la seva germana Sibil·la (1377) amb el rei Pere III el Cerimoniós rebé favors reials i esdevingué primer majordom del rei (1379) i, més tard, l’any 1382, comarlenc del rei i lloctinent de governador de Catalunya.

Representà la petita noblesa i féu d’instrument d’una política reial que tenia per objecte afeblir el poder dels grans nobles. Fou capità general de les forces reials en la rebel·lió del comte d’Empúries.

Moribund Pere III (a la fi del 1386) i enemistat amb l’infant Joan (futur Joan I el Caçador), fugí amb la seva germana del palau de Barcelona i fou assetjat al castell de Sant Martí Sarroca per l’infant Martí (1387).

Processat, obtingué el perdó però fou desposseït de les seves propietats, a canvi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous.