(Ribagorça, segle XIV – després 1371)
Dama, filla de Felip (IV) de Castre i Alemany i de Teresa de Trastámara. A la mort violenta del seu pare a Paredes de Nava, en 1371, el succeí com a descendent única.
El rei Enric de Castella l’obligà a vendre per 10.000 dobles les viles castellanes de Tordehumos i de Medina de Rioseco, que el monarca volia donar a l’infant Frederic, duc de Benavente.
Elionor morí poc després. Fou succeïda per la seva tia Aldonça de Castre i Alemany.
(Ribagorça, abans 1371 – 1413)
Fill d’Aldonça de Castre i Alemany. Heretà els béns materns, mentre que els fills de successius matrimonis de Bernat Galceran de Pinós heretaren les baronies d’aquest, de les quals Pere Galceran renuncià els drets (1396).
Es casà amb Joana de Tramaced i de Ahones, filla del primer matrimoni de la segona muller del seu pare, Urraca de Ahones, que aportà al seu marit, en dot, la baronia de Tramaced (Aragó).
El 1395 capitanejà tropes de reforç enviades a Sicília en ajut de l’infant Martí i dels reis Maria I i Martí I el Jove.
El succeí el seu fill gran Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
(Ribagorça, després 1343 – Paredes de Nava, Castella, 1371)
Baró de Castre i de Peralta. Fill de Felip (III) de Castre i de Saluzzo. Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II.
Participà en la campanya de Castella (1367) i fou fet presoner a Nàjera. Fou alliberat l’any següent per Enric de Trastàmara, el qual li cedí diverses possessions a Castella. Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia.
Amb ell s’extingí la línia masculina dels Castre, ja que tingué una sola filla, Elionor de Castre i de Trastámara, que no arribà a fer-se càrrec de l’herència aragonesa, la qual passà a la seva germana:
Aldonça de Castre i Alemany (Ribagorça, segle XIV) A la mort del seu germà (1371) recollí la seva herència. Es casà en Bernat Galceran (I) de Pinós i de Fenollet, i foren els pares de Pere Galceran de Castre-Pinós.
(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)
Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí I. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.
Fou el pare de Joan Desplà (Barcelona, segle XV – abans 1441) Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).
Dades dels Països Catalans 