(Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)
Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l’orde dominicà a la corona catalano-aragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva.
Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.
(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)
Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.
Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.
Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.
Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.
Dades dels Països Catalans 