Arxiu d'etiquetes: 1230

Claramunt, Guillem de -cavaller, s. XII/XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1230)

Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I de Catalunya en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona.

Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca. Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó.

Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries.

Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.

Cervelló, Maria de

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1230 – 19 setembre 1290)

Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló.

Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària.

Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n’és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692.

Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d’un vaixell. Hom en celebra la festa el 19 de setembre.

No és cert que hagués nascut a la capella de l’actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del segle XV bastida per la família Boixadors.

Cartellà, Guillem Galceran de

2 Respostes

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1230 – 1322)

Noble i militar. Arran d’un enfrontament amb el veguer del Rosselló (1257), fou derrotat per l’infant Pere (el futur Pere II el Gran) el 1258. Tanmateix, uns anys després va ésser nomenat ambaixador a Tiemcen (1267).

De tornada a Catalunya, participà en la revolta del vescomte de Cardona contra el rei, fou capturat a la caiguda de Balaguer (1280). Seguint l’exemple d’altres conjurats, es reconcilià amb el rei, al qual acompanyà en les expedicions a Barbària i Sicília (1282), Calàbria (1283-85) i en la defensa contra la invasió de Felip III l’Ardit de França (1285).

Tornà a Sicília, on lluità contra els angevins com a capità general dels exèrcits de terra. Per la seva victòria de Catanzaro obtingué el títol de comte (1297). Defensà el castell de Gagliano (1300) i es distingí també en la defensa de Messina (1301).

Tornà a Catalunya després del 1302 (pau de Caltabellotta).