Arxiu d'etiquetes: 1086

Cardona, Ramon Folc I de

10 Respostes

(Catalunya, 1040 – Maldà, Urgell, 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Folc I de Cardona i de Guisla de Barcelona. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d’aquest darrer contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid.

Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.

Cardona, Bremond II de

4 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc I de Cardona i d’Ermessenda. De fet no exercí el vescomtat, ja que mort el seu pare al castell de Maldà (1086), en lluita contra els sarraïns, ell caigué presoner a la mateixa acció, i morí poc després, en captiveri.

El seu oncle Folc II de Cardona assumí les funcions vescomtals, que amb el temps passarien a Bernat Amat de Claramunt, fill d’Ermessenda de Cardona, germana de Bremond II.

Cardona, Bernat de -varis-

7 Respostes

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – abans 1086)  Noble. Fill del vescomte Ramon Folc I de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se’n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XI – 1102)  Cavaller. Fill d’un Bremond i germà d’un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L’heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d’aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l’homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  (o Bernat Folc)  Noble. Fill del vescomte Guillem I de Cardona i de la seva segona muller, Agnès o Anna Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d’un Pere de Puiggener.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era un dels fills d’Arnau de Cardona que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Guillem.

Bernat de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l’antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera.